De WordPress a Blogger, un excusa pel retorn

Fa temps que no em dedicava a escriure cap apunt. Ja fa molt que no tenia el temps i també, per què negar-ho, les ganes d’apuntar i escriure quelcom. Potser, tal vegada, per què altres projectes personals i col·lectius em tenien distret, potser tal vegada, necessitaven aquests punts i seguits una aturada temporal, qui sap…

El fet és que un servidor té ganes de tornar a copsar per escrit certes cabòries que li venen al cap. Potser algú m’ha estirat la llengua perquè em tornés a posar mans al teclat i redactar quelcom que em passi pel cap, potser que Ràdio Granollers m’hagi ofert la possibilitat d’opinar sobre la vila, m’ha fet reemprendre aquest camí virtual i real que suposa escriure en un bloc com aquest. El què a la fi compta, i el que ha fet que hem decideixi a teclejar quelcom, és les ganes que tinc de tornar a explicar coses, opinar d’elles i promocionar-ne d’altres. En definitiva torno a ser aquí, a la xarxa.

Ara bé, no sé si com excusa, o no sé si per facilitat de treball, he decidit canviar de casa i passar de l’antic hostal facilitat per WordPress a canviar per un hotel de grans dimensions com és can Blogger. A partir d’ara estaré esperant-vos a: http://puntsiseguits.blogspot.com/

Ens hi veiem!

Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera i poma. Tres paraules sense cap relació aparent, tres mots que volen resumir de forma clara i eloqüent la complexitat d’una malaltia com l’Alzheimer. Amb la figura de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, com a protagonista del film i amb altres protagonistes com és la família d’aquest i el seu entorn, Carles Bosch ha realitzat un documental que tracta la particularitat d’aquest cas concret sense deixar de tenir un mirada més oberta sobre la malaltia.

Un documental amè, distès i divertit, com volia el seu protagonista. Un film amb un objectiu ben clar, apropar al públic a les quotidianitats més habituals que pateixen les persones diagnosticades amb Alzheimer. “Bicicleta, cullera, poma” treballa la imatge i la fotografia per transmetre sensacions i profunditat. Carles Bosch aporta tocs esperançadors a la qüestió central tot enfocant de forma clara les investigacions sobre la malaltia. El director es nodreix  de la fortalesa i l’entusiasme que mostra l’expresident per combatre l’Alzheimer per traslladar cert optimisme en la lluita envers aquesta malaltia.

Aquest és un llargmetratge de 110 minuts, un pèl llarg per alguns, on pedagogia i naturalitat és mesclen continuadament per oferir-nos una realitat; l’Alzheimer. El protagonista esdevé l’esquer idoni per atraure al públic i poder reflexionar sobre la malaltia. La idiosincràsia del personatge vesteix un documental que vol trencar amb la forma d’afrontar una problemàtica.

Jo ja he tingut el plaer de veure’l. No us el deixeu escapar

Va de nadales.

Aquest post va dedicat a les nadales. Ara que el món ens fa entrar a Nadal, tot just quan queden més de vint dies, us trasllado una proposta que m’ha arribat a les mans. Si sou amants de les propostes particulars i si creieu que la música popular es pot reinventar, Bressola de Nadal, pot ser del vostre interès.

Bressola de Nadal és un nou projecte musical col·lectiu. Aquest és nom del concert que es podrà escoltar el proper 15 de desembre al Petit Palau i  que comptarà amb les veus il·lustres de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Aquest projecte musical col·lectiu Bressola de Nadal representarà el tercer concert del cicle BandAutors al Palau, organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que compta amb la direcció artística del grup Enderrock.

Aquest espectacle serà únic i genuí. Aquest projecte musical col·lectiu esdevindrà una ocasió fantàstica per a un gaudi familiar. Comptarà amb una dotzena de cançons tradicionals catalanes interpretades per sis veus prou contrastades del panorama musical català: Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Sobre les cançons que es podran escoltar es pot destacar peces tant populars com; La filadora, El noi de la mare, La presó de Nàpols, El ball de Sant Ferriol, El rossinyol, La dama d’Aragó, La clavellinera, Joan del Riu, El petit vailet, El mariner, Aqueres montanhes o Margarideta, entre d’altres. Senzillament tot un repertori de cançoner popular dels Països Catalans i Occitània

L’acompanyament musical d’aquest recital anirà a càrrec de la banda l’Escolania de la Quadratura del Cercle. Una formació que està capitanejada per Xavi Lloses i que compte com a director artístic amb en Lluís Danés. Aquest darrer ha dirigit entre altres espectacles Llits o La revolta permanent.

Cal esmentar que totes aquestes cançons estaran editades en un disc anomenat “Cançonetes per la Bressola” que serà distribuït en exclusiva aquest mes de desembre amb la revista “Enderrock”. També d’aquest projecte musical col·lectiu TVC en farà alguna programació especial.

Interessant, no?

3de10; punt i final.

El 3 de 10 amb folre i manilles ha posat punt i final a la temporada castellera d’enguany. La diada dels Minyons de Terrassa, com és habitual, és la darrera de les gran actuacions castelleres de la temporada. Els malves afrontaven, com ho van fer l’any passat, el repte colossal d’intentar el 3 de 10 amb folre i manilles. Un repte faraònic a l’abast de poques colles. El malves van tornar a palpar l’heroïcitat castellera al carregar aquest “pepinu”, com l’han batejat els egarencs.

El “pepinu” va ser un protagonista massa solitari, ja que la diada d’aquest passat diumenge al Raval de Montserrat es va finalitzar en castells de vuit. Els Minyons va ensopegar altre cop amb el 5 de 9 amb folre i els Castellers de Sants ho van fer amb el 4 de 9 amb folre. Malves i grisos van patir masses contratemps per oferir quelcom superior al 2 de 8 amb folre.

El de diumenge va ser el darrer petard a esclatar d’aquesta mascletà castellera que ha suposat la temporada d’enguany. Una temporada que passarà a la història per diferents motius ben particulars, però que es recordarà per sempre per ser la temporada on els castells han esdevingut patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Els castells col·lectivament han tocat l’Olimp, si més no de l’UNESCO.

En resum, enguany ha estat una temporada on els Castellers de Vilafranca han domat la bestia indomable, el 2 de 8 sense folre. Castell que ha posat de manifest l’excels nivell que enguany han mostrat els verds, altre cop guanyadors del concurs de castells de Tarragona. Un any on s’han vist uns Minyons de Terrassa renovats. Si continuen treballant com ho han fet enguany, l’any vinent aspiraran a ser més protagonistes encara.

A Valls ha estat un any de cara i creu. Cara per la Colla Joves Xiquets de Valls i creu per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Mataró està d’enhorabona amb els galons de gamma extra i els Borinots veuen a l’horitzó una possible tripleta màgica al 2011.

Ara és temps pel descans, la reflexió i renovació d’il·lusions. No hi haurà molt temps perquè les Decennals de Valls s’apropen. El 2011 serà un any llarg castellerament parlant, que ningú s’adormi.

Pau Vallvé esdevé protagonista.

Aquest passat 9 de novembre, sortia el dotzè disc de Pau Vallvé. El disc porta per títol “2010″ i està publicat pel segell Amniòtic Records. Un treball intimista on el músic i cantant es rebusca a si mateix.

Després d’onze treballs i d’uns quants anys sobre els escenaris, el que fou la meitat d‘ü_ma, pressenta un disc molt ben treballat a nivell de sonorització. Un treball discogràfic cuidat fins al darrer detall que busca transportar-nos a un ambient més proper i immediat.

Acords, sons, veus, melodies, tot conjugat dóna un disc de notable qualitat. Un disc on en Pau Vallvé hi ha posat els cinc sentits, per poder-nos traslladar el seu món musical que córrer a dins seu. Un treball discogràfic ric en diversificació musical, esplèndid en quant a ritmes i que aboca sintonies més experimentals. El cantant barceloní és un talent musical amb totes les seves lletres. Després de vestir-se d’Estanislau Verdet, després de formar tàndem amb la veu exultant de la Maria Coma, Pau Vallvé es despulla en aquest 2010, per oferir-nos reguitzells d’excel·lència musical.

Un total de dotze cançons, són les que ha triat el polifacètic músic català. La cançó “Protagonistes” s’ha erigit com el senzill d’aquest disc. Un disc que amaga altre joies com  “Encara no”, “Amic dels cirerers” o “All is full of love” (una versió de la cantant islandesa Björk). Cançons que es busquen a si mateixes. Un disc que nivell de creació, producció, gravació i de mescla ha estat realitzat pel mateix Pau Vallvé. Un treball totalment personal.

Potser tal vegada la seva música no pretén arribar a tot tipus de públic, potser l’etiqueta de músic comercial ja és caduca en els moments en que ens movem, on tot el públic es mou en busca del producte que més li fa el pes, potser aquest “2010″ representarà una grata sorpresa per aquells amants del talent musical i per aquells navegants solitaris que desitgin un món sonor carregat de tocs quotidians. Un disc que en paraules del mateix músic esdevé més directe i carregat d’èpica tribal. Un treball molt més cru i despullat. Per tot plegat, una audició d’aquest “2010″ és molt més que recomanable.

Sobre fer un diari ara.

Si no m’equivoco i les fonts no m’enganyen, el 28 de novembre d’aquest any, sortirà un nou diari en català. Aquest nou rotatiu portarà per nom, ARA.

Ja fa cert temps que la xarxa i els mitjans de comunicació en van plens, sobre la notícia de la creació d’un nova línia editorial. De fet i sense anar més lluny, el mateix diari ha creat un portal promocional per difondre tot allò que cregui oportú. Només heu de clicar, sinó ho heu fet ja, www.ara.cat. Allí hi trobareu tota la informació que vulgueu referent aquesta nova aposta per la comunicació en llengua catalana.

Dit això, crec que aquesta és una bona notícia pel país. Crec que aquesta editorial és una bona nova per a diferents motius, m’explico:

1.- Un projecte editorial com aquest, representa una aposta clara a favor de la llengua catalana. Sempre que la llengua catalana pren força en algun projecte de futur és quelcom interessant, més si tenim en compte, l’estat actual de la llengua catalana i el seu ús social.

2.- Aquest és un diari ample de mires. Un diari multiplataforma. Aquesta nova línia editorial, tindrà una doble difusió, ja que aquest diari planteja oferir als lectors dos possibilitats de lectura. Una més tradicional i que sembla que alguns vulguin matar, l’edició en paper (s’ha de reconèixer l’esforç que suposarà aquest fet). I una altra més actual i propera, com serà l’edició digital del diari. Una edició que de ben segur permetrà arribar a un públic més concret a la vegada que podrà arribar a més indrets de forma general.

3.- Una editorial amb enginy. Aquest nou projecte engegat i encapçalat per Carles Capdevila, no esdevé un projecte editorial unipersonal. Aquest nou rotatiu és un propòsit que compta amb un suport clar d’altres periodistes de renom, com Antoni Bassas, Xavier Bosch, Albert Om o Toni Soler, per citar-ne alguns. Amb personal d’aquest talent, el nou diari ARA neix amb la il·lusió més responsable per poder transmetre aquests temps tant canviants.

4.- Un rotatiu amb un excel·lent repertori d’actors secundaris. Si al talent professional que esdevé el motor del diari hi afegim unes firmes convidades d’excelsa qualitat com, Salvador Cardús, Joan B. Culla, Jaume Cabré o Paul Preston, per citar-ne algunes, el rotatiu es confabula en un distingit projecte.

Però si aquests no són motius suficients i voleu saber-ne més, l’editorial ARA està duent a terme presentacions del diari arreu del territori català. Sense anar més lluny, el proper 25 de novembre a les 20h i a la sala l’Aplegador de la Troca de Granollers, hi tindrà lloc una d’aquestes presentacions.

Tot plegat doncs, posa a alguns la mel als llavis. Un propòsit comunicatiu amb una filosofia de treball prou marcada i amb les idees ben clares. Alguns el 28 de novembre, a part d’esperar els resultats electorals, donaran un vot de confiança aquest nou mitjà de comunicació. Aquest repte és ARA!

Extraordinària diada de Tot Sants.

Pocs potser preveien que la diada de Tot Sants d’enguany seria tant excepcional. Els Castellers de Vilafranca han fet història, els Capgrossos de Mataró entren al reducte de les colles de gamma extra i els Castellers de Sants es fan encara més grans.

La notícia castellera del pont ha estat el 2 de 8 sense folre descarregat pels Castellers de Vilafranca. El primer que es descarrega en la història del món casteller. En el marc de la Diada de Tot Sants, els verds presentaven un guió clar a la vegada que molt ambiciós. Un guió amb un clar protagonista, el pilar i els castells amb pilar, i amb una cirereta anhelada el 2 de 8 sense folre.

Com ja va sent habitual, els verds van obrir plaça amb el 4 de 9 amb folre i el pilar. Aquesta estructura representa el castell insígnia dels de Vilafranca, que com era de preveure, no va suposar cap entrebanc per afrontar a segona ronda el primer repte estratosfèric de la jornada, el 2 de 8 net (sense folre). La bèstia indomable, com alguns han catalogat tal castell, finalment ha estat domada pels Castellers de Vilafranca, qui ha posat el llistó casteller en un nivell excels on molt pocs hi podran arribar. El realment sorprenent d’aquest castell ha estat la qualitat d’execució d’aquest. El d’ahir va ser un 2 de 8 net que va ratllar la perfecció si és que aquesta existeix. Amb aquest pas gegantí, els Castellers de Vilafranca han pujat un graó més a l’Olimp de la història del món casteller.

En tercera ronda els verds van apostar per un 3 de 9 amb folre i pilar, que es van apuntar sense gaires complicacions. Una demostració més, del pletòric estat de forma que presenta el pilar vilafranquí. Per posar fi a l’èxtasi verd, l’espadat de vuit pisos, posava de manifest que aquesta ha estat una de les actuacions més glorioses del món casteller amb quatre castells de gamma extra.

L’altra notícia de la jornada, ha estat el 2 de 9 amb folre i manilles que han descarregat els Capgrossos de Mataró per primer cop a la seva història. A la tercera va la vençuda, i els mataronins ja poden gaudir merescudament de galons de gamma extra. Després d’un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre, les gralles van sonar en tercera ronda, manifestant l’intent d’assalt al 2 de 9 amb folre i manilles. Un intent que ha demostrat la gran feina realitzada pels de la camisa blava als assajos. Capgrossos continua en línia ascendent, Capgrossos continua essent una aposta seriosa.

Les notícies castelleres no acaben aquí. Els Castellers de Sants es graduen en els castells de nou tot descarregant per primer cop  a la seva història el 4 de 9 amb folre. Un 4 de 9 amb folre que ha pujat sense gaires nervis i ha posat de manifest que els Borinots no volen aturar-se en la seva projecció ascendent que ens tenen acostumats aquests darrers anys. El 3 de 9 amb folre que han carregat, significava el primer cop que els de Sants aconseguien dues construccions de nou pisos en una actuació castellera. Pas gran el que ha fet els Castellers de Sants i pas gran el que ha fet el món casteller aquesta diada de Tot Sants.

L’amargor de la diada la van tastar els Castellers de Lleida. Després d’un 4 de 8 parat, afrontaven el seu repte particular, el primer intent de 3 de 9 amb folre de la seva història. El repte es va quedar en intent, ja que el castell va fer llenya en l’entrada dels dosos a l’estructura. Els granats van completar la jornada amb un 3 de 8 nerviós i treballat. Van completar la clàssica de vuit amb un 2 de 7 sense problemes.

En definitiva, crec que la diada de Tot Sants d’enguany mereix un punt i part castellerament parlant. Felicitats Castellers de Vilafranca, Felicitats Capgrossos de Mataró i Felicitats Castellers de Sants!