Toca transglosar.

Aquest proper dissabte dia 28 de novembre toca transglosar! I què vol dir això? Doncs res, passeu-vos pel Centre Cultural La Farinera del Clot, a Barcelona, on tindrà lloc l’edició d’enguany del Transglosadors. Esdeveniment organitzat per l’entitat Cor de Carxofa, que intenta reunir i fomentar l’intercanvi entre els diferents estils musicals d’improvisació, de la glosa més tradicional al hip hop més innovador. Enguany i a partir de les 20h hi haurà un micro lliure amb DJ KDÖ, és a dir un micròfon obert per tot aquell que vulgui rapejar. Tot seguit, cap allà a les 22h tindrà lloc l’espectacle central del Transglosadors, un espectacle que girarà entorn, com no, de la improvisació. En aquest espectacle hi participaran artistes i músics, com en Marc Serrats, guitarrista de formacions com “El Belda i el conjunt Badadaboc”, “Dijous Paella” i “Xerramequ Tiquismiquis”, Oriol Casas músic de formacions com “La Carrau” i “Conxita i  Arecio Smith músic de bandes com “Asstrio” i “Phat Fred”. Però també comptarà amb improvisadors interessants com l’Helena Casas, en Mateu Matas “Xurí”, en Francesc Ribera “Titot”, l’Andreu de “Rapsodes” o l’Eloi d’”In*digna”.

Per acabar la festa de la improvisació tindrà lloc la darrera jornada de la lliga nacional de glosa. Aquesta peculiar competició reuneix glosadors de tot el país, els qual competeixen els uns amb els altres formant equips comarcals o regionals. Amb aquests combats territorials de glosa finalitzarà la temporada d’enguany aquesta particular competició.

Una proposta més que interessant per aquest cap de setmana.

Aquí us deixo en format de vídeo el que podria definir el verb transglosar…

Eufòria a cal borinot

La notícia del cap de setmana casteller, a part de l’intent de 3 de 10, va ser l’actuació dels Castellers de Sants, la millor de la seva història. El passat diumenge l’alegria a la plaça anava per barris, mai millor dit. Els borinots van plantar un 5 de 8 amb solvència, i van dirigir-se a l’objectiu de la diada i crec que de la temporada, el 3 de 9 amb folre, que van descarregar. El diumenge els borinots reafirmaven la seva categoria de colla de 9, i ho feien merescudament. Un castell que va pujar prou bé, i que va presentar certs problemes a la descarregada, on segurament el nervis també hi van influir. Amb tot els de la camisa grisa ajuntaven ahir dos senyors castells, el 5 de 8, la catedral i el 3 de 9 amb folre. Per concloure la diada van apostar pel 2 de 8 amb folre, castell que van realitzar amb tota la tranquil·litat del món.

Els borinots doncs, demostren estar en un moment dolç de la seva trajectòria, i sense cap mena de dubte espero que aquest moment no s’acabi, sobretot si és per mostrar-nos aquests castells. Aquesta formació ha demostrat un regularitat impecable en els darrers anys de la seva història. Això és resultat del treball a l’assaig i del treball de l’entitat a nivell de ciutat, de barri, a nivell social. Per poder portar a plaça certs castells és necessari també realitzar una feina social per part de l’entitat. Aquestes tasques, sovint feines de formigueta, normalment no s’aprecien i poques vegades es valoren. Per poder fer castells de nou dos anys seguits, cal un treball d’entitat molt important. I aquest, a més del treball en els assajos, hi ha sigut. Per tant no és d’estranyar l’estat actual dels Castellers de Sants. Senzillament estan on els pertoca, al nivell de les colles de nou.

Sincerament…  Moltes felicitats borinots!

Ens quedem sense 3 de 10.

Ahir el món casteller estava a l’expectativa del monstre de castell que havien anunciat els Minyons de Terrassa, el 3 de 10 amb folre i manilles. Ahir al Raval de Montserrat, a Terrassa, el món casteller es va quedar sense 3 de 10. No va ser el dia dels malves, ni 3 de 10, ni cap gamma extra. Es va poder veure, això si, un intent molt digne i treballat de 3 de 10 . Un  intent que va arribar força lluny i que encara que només s’hagués carregat hauria esdevingut un èxit pels Minyons i un èxit, no ens enganyem, pel món casteller. Aquest intent va passar massa factura per un 2 de 9 amb folre i manilles que intentaven després i que va fer llenya quan encara no es va col·locar l’aixecador. Ahir la sort els va girar la cara als de Terrassa, i crec, com ja s’ha dit per part de Minyons, que el resultat d’ahir: 3 de 9 amb folre,  4 de 9 amb folre i 5 de 8, no pot menysprear el treball que va realitzar aquesta colla, les setmanes prèvies, per poder assajar un castell de deu pisos i altres gammes extra (com el 5 de 9 amb folre que tampoc vam poder guaitar-lo). Potser aquest treball no es va veure reflectit ahir, però qui sap si aquest treball servirà pel futur, per la propera temporada… (En aquest cas les paraules del “Negre” (casteller dels Minyons) sempre són interessants)

El que es demostra amb intents com el d’ahir a Terrassa o el de fa uns dies a Vilafranca és una cosa. Es poden tenir tots els efectius necessaris, es pot assajar amb unes condicions prou dignes, però el 3 de 10 continua sent un castell de deu pisos, és a dir, un castell majestuós, un monstre de castell, un castell que exigeix l’excel·lència, un castell on sovint l’atzar i la sort hi juga el seu paper i que només s’ha pogut descarregar dos cops en la història.

Crec que el fet de plantejar-se un castell com aquest és un repte prou important per la colla que s’ho planteja. Però a la vegada poder assajar-lo amb condicions és un èxit per la colla en qüestió. Tristament, però vivim en una societat que només premia els resultats i deixa de banda, molt sovint, el treball per arribar a aquests resultats.

Per tot plegat… Ànim Minyons!

3 noves adquisicions discogràfiques.

Tres són les darreres adquisicions discogràfiques que han ampliat la meva discografia casolana. Les tres les vaig adquirir el mateix temps. Ara farà tres setmanes aproximadament. Aquests tres treballs m’han sorprès tant que he decidit, primer fer-ne difusió, i segon fer-ne una valoració.

El primer treball, correspon al disc enregistrat per en Marc Parrot, 50 anys de la Nova Cançó. Al meu entendre, un excel·lent treball de recopilacions, sobretot perquè en Marc Parrot es dedica a posar el millor de la seva música en cançons i temes que formen part de la memòria col·lectiva del país. Un disc pels amants de la cançó d’autor en català, d’ara i d’abans.

El segon disc que ha arribat a les meves mans, és el de la formació penedesenca Anna Roig i l’ombre de Ton Chien. Un disc molt interessant, amb la cançó francesa com a referència musical. Aquest grup alterna cançons cantades en català amb cançons cantades en francès. Anna Roig i l’ombre de Ton Chien ens transporten a un ambient tranquil i íntim. Música amb bon gust per les paraules i les lletres. Música per ensucrar i endolcir les nostres orelles. Música de qualitat.

I el tercer i darrer disc que he adquirit, Esquitxos Ultralleugers, és de la formació liderada pel poeta Josep Pedrals, Els Nens Eutròfics. Aquest grup, a diferència dels anteriors, he tingut el plaer d’escoltar-nos en directe a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, i de fet ja n’he parlat en aquest bloc. Una formació on els poemes d’en Josep Pedrals esdeven cançons. Una música més anglosaxona, però fresca, com així ho demostren les seves lletres. Un disc molt interessant per estar a qualsevol discografia casolana.

4 de 8 grana: il·lusió i realitat

Ja el tornem a tenir aquí… després de moltes ganes, molts assajos, molt de treball i molta persistència, el 4 de 8, el carro gros es torna a tenyir de grana. Els Xics tornem a lluir els galons de colla de 8. Galons ben merescuts si tenim en compte el quatre de vuit d’ahir. Un castell ben plantat a la pinya, ràpid en la seva execució, un pèl pesat en els pisos superiors del tronc, però tanmateix un carro gros ben parat. Ahir es va poder veure que la feina feta als assajos dels Xics.

Instants previs a l’actuació em vaig dirigir a la placa que hi ha a la façana de l’ajuntament de Granollers. En aquesta s’hi recorda que en aquella plaça  (plaça  Porxada) el 12 de novembre de 1995 els Xics vam carregar el primer 4 de 8. (Foto de l’esquerra)  Encara recordo perfectament aquell castell,  un xic més joves, sense experiència en els castells de vuit, però amb moltes ganes de menjar-nos el món. Ahir, els Xics estàvem en una situació similar, veníem de gairebé dos anys de sequera, pel que fa als castells de vuit. Veníem també d’un malaguanyat intent de 4 de 8 a Manresa. Amb castellers que encara no sabien que volia dir i què significava fer castells de vuit, però amb moltes ganes i i·lusió per part de tothom. Això sí, a diferència del 95,  els Xics tenim un bagatge i una certa experiència en la consecució de castells de vuit.

Ahir la motivació per assolir la fita va ser clau, així com la ràbia continguda per l’anterior intent de 4 de 8. Ahir vam tornar a demostrar i a demostrar-nos del que som i del que podem ser capaços. Després de les emocions viscudes en la diada castellera d’ahir, llevar-se avui ha estat un xic més senzill.

Avui els Xics hem tornat a donar un pas endavant. Aquest és només un petit pas, ara ens queda el més difícil, consolidar el que hem aconseguit i treballar per aconseguir la clàssica dels castells de vuit. Bé, el que bàsicament hem fet durant molts anys.

Aquest carro gros ha estat fruit de la il·lusió, però també ha estat fruit del treball en els assajos. Aquest 4 de 8 no només és una il·lusió sinó també un realitat.

Felicitats Xics!

Del house al modernisme aborigen

El passat dissabte a la nit vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la primera nit house aborigen que s’ha fet en aquest país. Va ser a Manresa en motiu de la Fira Mediterrània. Vaig anar amb les orelles ben destapades i ulls com taronges, és a dir, amb ganes d’escoltar, veure i observar atentament el que es presentava davant meu. No hi tenia cap tipus d’expectativa dipositada. Sabia dels artistes convidats, però d’aquests, van caure a última hora en Carles Belda i l’Enric Casasses. Aquests van ser substituïts per Jaume Aguza, Alba Loganpel i pel també poeta Josep Pedrals. Amb tot però haig de dir que l’espectacle va ser prou curiós. La mescla de música d’arrel i popular, amb la música i bases d’allò més  innovadores em va resultar si més no interessant. Fusionar música electrònica amb gralles, trompeta, una cobla i la música de banda, no és gens senzill. I el resultat, tot i que la combinació sembli estrambòtica, prou original i innovador. Una pantalla on s’hi projectaven imatges com si fossin efectes musicals, una posada en escena amb un escenari que compartia protagonisme amb la cobla ciutat de Manresa i la banda de la Unió Musical del Bages, disposades a banda i banda de l’escenari. Tot ben cuidat, fins a l’últim detall. A més l’espectacle va comptar amb la presentació en societat de l’Electrosimfonieta número 1 d’en Marcel Casellas, on s’incloïa el Sermó neofital d’en Francesc Pujols. Recitat per en Pau Riba. I com a colofó final d’aquest  projecte, en Pedrals va recitar un poema d’en Jacint Verdaguer, en Mossèn Cinto, referit a la muntanya sagrada del país, i en Pau Riba va cantar el Virolai més innovador que s’hagi escoltat.

De fotografies, vídeos i material audiovisual (sobretot d’un servidor) no en faltaran, però a causa d’uns problemes tècnics, això haurà d’esperar. Però si d’una altra festeta musical voleu gaudir, podeu dirigir-vos aquest dissabte al centre comercial Sant Jordi, a l’autovia de l’Ametlla km. 27,3, a tocar de la vila vallesana, on s’hi celebrarà el 2n aplec modernista vallesà. A partir de les 23h hi haurà festa sonada. Música modernista del país i de franc!

“… i a la Terra en general,

per viure li cal oxigen,

rebolcar-se en els orígens…

copular amb l’universal”

Marcel Casellas

Autobombo

Aquest proper cap de setmana serà la XVIII Diada dels Xics de Granollers. No acostumo a escriure sobre la colla castellera de la qual formo part, els Xics de Granollers. No ho faig perquè crec que em costa molt ser objectiu i autocrític. Però aquest cop faré una excepció. Aquest diumenge a les 12h a la plaça Porxada de Granollers, hi actuaran els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú i els amfitrions Xics de Granollers. Els Xics portem un llarg camí pel desert, castellerament parlant, ja que portem gairebé dues temporades senceres sense aconseguir cap castell de vuit pisos. Els Xics havíem estat ben acostumats a descarregar castells de vuit pisos en anteriors temporades, però degut a diferents i múltiples causes portem una llarga sequera en aquest aspecte. La tècnica grana d’enguany es proposava recuperar els castells de vuit. Portem tot l’any treballant per tornar-ho a aconseguir. Venim d’un intent de carro gros, el passat diumenge a Manresa, que es va aquedar en això, en intent. Estem a set dies per recuperar-nos d’aquest malaguanyat intent. De ben segur que lluitarem fins a l’últim alè per si més no, tornar-ho a intentar. Crec que la colla s’ho mereix.

De les altres colles que actuaran diumenge poca cosa puc dir que ningú sàpiga. Els Minyons han anunciat per la seva diada el totpoderós 3 de 10 amb folre i manilles, que esperen acompanyar amb el 5 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles. (Si assoleixen aquests castells en una actuació… sobraran les paraules i sobretot com diu en Guardiola, callaran moltes boques) Pertant la lògica em diu que a Granollers intentaran els castells previstos per la seva diada però amb un pis menys. (De fet i si no m’erro repetirien l’actuació d’aquest passat diumenge) Em queda el dubte si en la ronda de pilars intentaran un espedat de 7 amb folre o intentaran un pilar de 6.

Per altra banda, els Bordegassos diumenge es trobaran també, a una setmana de la seva pròpia diada. L’objectiu dels Bordegassos en la seva diada seria recuperar els castells de vuit.  Pertant, amb el que ens poden obsequiar aquest diumenge, al meu humil entendre, són amb castells de set i mig.

Ambdues colles es plantejaran l’actuació d’aquest diumenge a la Porxada, com un assaig interessant del que faran el cap de setmana següent.  Els Xics, com sempre, intentarem mostrar els nostres millors castells a la  ciutat. Així doncs ja teniu un bon motiu per apropar-vos a la Porxada. I si més no, us podreu informar del resultat de la Diada dels Xics a Quarts de nou per TVC.

Ens veiem el diumenge a la Porxada.

Propera parada: Fira Mediterrània 09

Avui toca fer una recomanació, es tracta de visitar la 12a Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, més coneguda com a Fira Mediterrània 09. Allí hi podreu trobar un munt d’espectacles i actuacions. D’entre totes aquestes, resulta difícil fer-ne una breu selecció i recomanació. Aquestes però, són les que més em criden l’atenció.

La primera té lloc el divendres 6 de novembre a les 21:15h a la plaça Gispert de la capital del Bages. Estic parlant de l’espectacle Carrer Present de la companyia, Compartir dóna gustet. La veritat és que d’aquesta companyia no en tinc cap referència, però dels artistes que hi pendran part si, i de ben segur que no us deixaran indiferents. Artistes com Pep Gimeno “Botifarra”, Pau Riba, Marc Serrats, Carles Belda, Caterina Canyelles i Miquel Gil entre altres protagonitzaran aquest espectacle, que també es repetirà el dissabte 7 de novembre en format acústic i íntim a les 19:30h a l’Auditori Sant Francesc de Manresa.

La següent proposta l’encapçala el grup Ensaladilla So Insitent, que amenitzarà el dinar, una paella. El grup que es mou entre la glosa més tradicional i les bases rítmiques més innovadores convidarà a més d’un comensal a cantar improvisadament mentre degusta la suculenta paella. Si no heu vist mai aquest grup en acció, us convido fermament a fer-ho. És un espectacle digne de veure i sobretot d’escoltar. Això tindrà lloc el dissabte 7 de novembre a les 14h, també a la plaça Gispert.

I per últim, en la mateixa plaça i al mateix dia, però a les 22:30h, tindrà lloc la Nit de House Aborígen. Una sessió de música protagonitzada per Danny Marquèz (manresà de renom) i Marcel Casellas que comptarà amb la col·laboració d’altres artistes com:  Carles Belda, Ivó Oller, Enric Casasses, Pau Riba, la Unió Musical del Bages, la banda Cobla Ciutat de Manresa i Alquimia del Sol (Vdj). Després que l’any passat es suspengués aquest espectacle (a causa de la pluja), enguany s’estrenarà al cor de Catalunya un experiment musical que mereix anar-lo a veure.

Roca Umbert fa riure!

Aquest seria un bon titular si parléssim de la trajectòria d’aquest equipament municipal de Granollers. Però res més enllà de la realitat. El passat 31 d’octubre, a la sala de l’Aplegador de la Troca es va poder gaudir de “Cabaret Cabrón 4″. Un espectacle de pallassos que va tancar la quarta i darrera setmana de classes del “Noveau Clown Institute”, que s’ha dut a terme en aquest equipament aquest passat mes. Segons fonts del mateix equipament, al mes de març de l’any vinent s’hi desenvoluparà la segona fase d’aquest projecte. Sembla que s’està treballant per part de l’administració granollerina perquè aquest “Noveau Clown Institute” s’instal·li de forma permanent a l’espai de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Aquesta universitat del clown està dirigida pel mític Jango Edwards, que veuria amb bons ulls establir aquests estudis de pallasso a Granollers. Ja que aquesta ciutat està prop de la seva residència actual, Barcelona.

Per fi s’aposta per potenciar activitats culturals en aquest equipament granollerí. Un equipament, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, que de moment, només veu com s’hi fabrica la cultura popular i tradicional de la ciutat. On les entitats de cultura popular i tradicional hi fan vida, l’excusa perfecte per vendre aquest projecte d’equipament a la ciutat. Però, què s’hi ha fet de rellevant culturalment parlant? Un MAC (Mercat Audiovisual de Catalunya), l’estrella de l’equipament, un CTUG (Centre Tecnològic i Universitari de Granollers), que ho és tot menys universitari i tecnològic, una Troca, que és el centre de cultura popular i tradicional, però que serveix per a tot, fins i tot pel que no és cultural ni popular com la Catosfera, i un Espai d’Arts, que entre altres, una bona promoció li fa falta. De tant en tant, però, i com la pluja escassa del nostre clima, plouen projectes interessants com els Trobadors i Joglars, cicles musicals i algun que altre taller.

Per sort, en Jango Edwards deu trobar-li alguna cosa interessant a Roca Umbert, la Fàbrica de les Arts. Alguna cosa que els qui hi habitem i apostem per la cultura a la ciutat ens costa molt trobar-li. Espero doncs que aquest projecte d’universitat del clown pugui establir-se permanentment a Granollers. Seria una bona notícia. I és que la Roca Umbert fa i farà riure, i aquest cop no és cap ironia.

3 de 10 verd: Il·lusió vs Realitat.

La Diada de Tot Sants ja ha passat. El gran objectiu dels Castellers de Vilafranca, el majestuós 3 de 10 amb folre i manilles, es va quedar altre cop en intent, el 27è intent segons llegia en l’article de l’Avui d’en Joan Beumala. Quan ho vaig llegir vaig quedar estorat. 27 intents de 3 de 10 amb folre i manilles?  Això són molts intents! Però mirem l’estadística dels verds en aquest castell. L’han aconseguit carregar 6 cops en la seva història, també hi han hagut 20 intents que han fet llenya i 1 intent desmuntat, sinó m’erro. Tot i aquest 27 intents, als de Vilafranca se’ls resisteix el 3 de 10, ja que encara no l’han pogut descarregar. Assolir aquesta fita esdevindria la cirereta del pastís de la seva llarga i preuada trajectòria castellera. És dels pocs gamma extra que encara no han pogut descarregar, conjuntament amb altres super gammes extres ( el 4 de 9, el 2 de 8, i 2 de 9 amb folre)

Ara bé, i per buscar-li el cantó positiu de tants intents, els Castellers de Vilafranca demostren tenir una gran massa social, demostren poder disposar dels efectius necessaris per intentar-lo quan s’ho han plantejat. (Tret previ i indispensable per afrontar aquest super gamma extra.) Així doncs, què falla o ha fallat? Com és que encara no l’han descarregat? Aquestes preguntes les podrien respondre els experts, entesos i tècnics de la matèria castellera, però m’atreviré a dir-hi la meva. Una cosa sembla clara, i és que aquest tros de castell necessita d’una tècnica castellera exquisida a tots els nivells, soca, folre, manilles, tronc i canalla. Sembla que en el darrer intent els verds els ha costat lligar els tres primers pisos, soca, folre i manilles. I això en aquest castell és més que bàsic. Per assolir completament el 3 de 10 amb folre i manilles, cal un assaig més que acurat per lligar la base d’aquest castell. I al meu humil entendre és per aquí, per on han patinat la majoria d’intents dels verds.

De ganes, il·lusió i empenta no els hi han faltat mai, ans al contari, però això tampoc ho és tot.