Divertir-se i no sentir-se estrany.

Si ja és difícil viure en català en segons quin lloc, ja no us explico com és de complex esbargir-se i gaudir de la festa en català. És cert també, que en determinats llocs d’aquest país no tenen aquesta problemàtica. En major o menor mesura en alguns llocs es disposa d’espais on es pot gaudir d’aquest tipus d’oci. És cert també i en sóc conscient que aquest tipus d’oci és molt particular i especialitzat, però no per això perd el seu atractiu i la seva qualitat.

Vivim en un territori històricament de pas que ha viscut i viu en multiculturalitat. Però viure en multiculturalitat vol dir a la vegada deixar-se perdre la pròpia cultura? Crec que no. Em poden atraure altres cultures i a la vegada em pot seduir la meva cultura. Tot plegat almenys no hauria de ser tant estrany.

Amb tot, ja fa temps que algunes persones reivindiquem un espai per la música catalana en les festes i les sales privades. Molts d’aquests espais quan responen a aquesta demanda de música autòctona et deixen anar el popurri típic del Pop Rock Català dels principis dels noranta i es queden tant amples. No és que tingui res en contra a aquesta generació musical, ans al contrari. Un ha crescut amb aquest moviment musical del país i gràcies a aquest continuo essent un consumidor de discs en català i de música en general. Però senyors, no cal anar a petar sempre al mateix lloc. No es pot menysprear la història musical d’aquest país així com així i tampoc es pot donar l’esquena a la seva actual realitat. Tampoc cal ser extremista i demanar a tort i a dret que la música feta aquí soni per tot arreu, ara bé la qualitat de segons quins artistes i bandes musicals és prou notable com per què puguin estar sonant a qualsevol espai festiu sense menystenir la llengua amb la que s’expressen.

Per tot plegat a alguns només ens queda donar suport a iniciatives com les que es duran a terme el proper 26 de febrer al Casal Popular de l’Esquerda a Granollers. Estic parlant de la primera Nit Aborigen organitzada a aquesta ciutat. Un acte on es potenciarà tant la història musical dels Països Catalans, així com en ressaltarà el moment d’explosió creativa que viu actualment, per intentar obrir ulls i sobretot orelles i demostrar que esbargir-se i escoltar música també es pot realitzar en català sense sentir-te un extraterrestre.

Reivindico la bona música en general, però també reivindico la bona música en català. Les dues idees no haurien de ser excloents, més aviat la segona complementaria la primera.

Aquí us deixo el cartell i el text promocional de la primera Nit Aborigen:

“Hi ha qui creu que la música en català són els cantautors de la in-transició o el rock català dels anys 90.
Hi ha qui creu que la música en català no és diversa i de qualitat, i que només és per “patrioterus”
I dins l’ambient independentista, mentre uns posen “reggaeton”, els altres s’evoquen al passat “maquinero”.

La Nit Aborigen serà el preludi d’un màxima que tard o d’hora arribarà: la música en català governarà les sales i les discoteques. Un repàs enllaunat de la música feta en català des dels anys 60 del segle passat fins a l’actualitat més actual. Una nit per remoure les arrels contemporànies i per projectar-se fins l’infinit. Una  nit per espolsar-se els prejudicis i alienar-se amb orgull. Una nit on el ritu i el culte esdevindran la mateixa follia.”

Punt i final al Tastautors

Doncs sí, el Tastautors d’enguany ha arribat a la fi. Ho va fer ahir amb el concert més esperat, amb el que crec que va ser el cap de cartell d’aquest cicle de la cançó d’autor, en Quimi Portet. Ahir va ser l’hora del músic vigatà i  també de Els Nens Eutròfics. Anit no hi cabia ni una agulla al Centre Cultural Polivalent de Cardedeu. Públic de totes les edats i de totes les generacions van fer cua per escoltar el recital musical que es preparava. Ahir va ser una nit per l’elegància musical i per la ironia més selecta. La solvència i la mestria d’en Quimi Portet i la seva banda, contra la flamant, però gens menyspreable, proposta de la formació liderada pel poeta Josep Pedrals, posava de manifest el refinat directe d’aquest passat dissabte.

Ahir els papers es van canviar. En Quimi Portet i els seus obrien el recital. Amb un estil únic, sarcàstic i molt particular, el músic vigatà va presentar cadascuna de les cançons que va oferir. Anit tocava no només presentar el seu darrer disc “Viatge a Montserrat” sinó també oferir els temes més bonics, com va dir el mateix músic, de la seva llarga discografia.

No havia tingut fins ahir, el plaer de poder contemplar aquest cantautor peculiar. Tenia moltes ganes no només d’escoltar-ne les seves cançons sinó d’escoltar-ne els seus parlaments entre cantarella i cantarella. La veritat és que aquest és un personatge musical i per tant cultural del país. Un personatge no només pel que fa al seu ofici creatiu, sinó també per la seva esvelta forma d’expressar-se. La ironia enganxa a un públic prosèlit. Sense cap mena de dubte els fidels ahir presents no esperaven menys d’ell.

En Quimi Portet i els seus van ser doncs, els teloners de Els Nens Eutròfics, els quals mesclen poesia i melodia amb un resultat òptim. D’aquesta mescla efervescent en un surt un pop irònic i d’autor que delecta les orelles més aplicades i genera somriures a cada estrofa de les cançons. La poesia d’en Josep Pedrals donava descans als músics entre cançó i cançó. Ritmes agradables amb lletres saboroses, melodies anglosaxones amb versos autòctons, tonades per guimbar amb la lírica més sarcàstica. En definitiva un grup, Els Nens Eutròfics, per seguir de prop la seva evolució. De moment com diria en Quimi Portet, progressen adequadament.

Si voleu més, aquí teniu la crònica que en fa un bon amic a l’Aravallès.cat

4a parada al Tastautors

El músic per antonomàsia va entrar en escena al Bar Tarambana de Cardedeu. Estic parlant d’en Pau Guillament més conegut amb el nom artístic de Guillamino, qui ahir divendres a la tarda i a la nit va mostrar tot el seu talent a un públic fidel.

La quarta jornada d’aquests Tastautors va començar a la tarda, a quarts de set, una hora ideal per atreure el públic infantil que va ser el protagonista del taller sobre creació de música electrònica a càrrec del mateix músic barceloní. Allà es va poder veure un Guillamino molt pedagògic. Un Guillamino instructor que explicava als més petits i als no tant petits presents al Tarambana quins eren els passos a seguir per obtenir una producció electrònica. Guillamino va anar més enllà de la teoria i va posar en pràctica la seva creativitat musical, això si, tot fent participar als infants presents i la resta del públic que observava atent les indicacions. El resultat va ser satisfactori, ja que es van poder escoltar dues gravacions realitzades durant aquest taller.

Però aquí no es va acabar la festa, mai millor dit. A la nit el músic barceloní va mostrar totes les seves habilitats musicals, que en són moltes. Guillamino va posar de manifest que està en una altra òrbita, com va dir ell mateix en el concert d’anit. Guillamino és un cub de Rubik, un músic amb mil i una cares i mil i una combinacions, un artista polifacètic que va mostrar la seva excel·lència artística tant amb una guitarra a les mans, com amb la seva mestria amb els aparells electrònics, com a l’hora de donar-li sentit a un piano abandonat que hi havia al Bar Tarambana. Tot plegat va delectar a un públic minso però lleial.

Tinc la sensació d’haver presenciat un directe apassionant i únic així com tinc la sensació d’haver observat un tros d’artista. Un músic de cap a peus. Potser les seves melodies no esdevindran mai un producte comercial i per a masses, però potser tampoc puc negar la seva virtuositat musical. Us pot agradar o no la música més innovadora, la música electrònica, però en Guillamino no us decebrà. N’estic ben segur.

Aquí teniu uns vídeos:

Guillamino a la classe de les girafes, el taller de música electrònica per als més petits.

Guillamino tocant “La vida“ en versió piano anit mateix.

Si voleu més, aquí teniu la crònica que en fa un bon amic a l’Aravallès.cat

Avui tinc ganes d’anar al cinema

Fa temps que no vaig al cinema, però avui no sé per què, tinc ganes d’anar-hi. Es veu que uns quants cinemes fan vaga a causa del projecte de llei sobre el cinema a Catalunya. D’altres cinemes obriran les portes com qualsevol altre dia. Vagi per endavant que el cinema que m’agradaria tenir al meu país és un cinema en versió original i subtitulat. En versió original i subtitulat perquè d’alguna manera no es modifiqui gaire l’obra i pugui guaitar el film en el seu estat natural; entonacions dels actors, dramatismes dels protagonistes, l’energia de la paraula de l’artista, etc.  En versió original i subtitulat perquè, encara que sigui de passada, pugui iniciar-me o aprendre alguna llengua més. Però un, encara que a voltes, intenta anar a algunes de les sales que programen aquest tipus de cinema, ha mamat de petit un cinema doblat en llengua castellana.

El projecte del llei de cinema de Catalunya ha trastocat els plans d’alguns, a d’altres que anem al cinema en poca assiduïtat no ens l’altera. Aquest projecte de llei no farà que vagi més al cinema, sinó que quan decideixi anar-hi, pugui tenir una mica més que una ridícula oferta de pel·lícules doblades en llengua catalana i pugui exercir el meu dret a decidir com a ciutadà.

Avui 74 sales de cinema de Catalunya tancaran. Avui, per sort, hi ha cinemes, alguns de molt propers, que no secunden aquesta mobilització. Avui tinc ganes d’anar al cinema, encara que sigui per defensar la llengua que utilitzo i que m’ha ajudat a crèixer i a ser com sóc.

A tall informatiu, aquí teniu els cinemes que avui no tanquen:

BARCELONA: Lauren Universitat, Cine Arenas, Cine Alexandra, Casablanca Kaplan, Lauren Gràcia, Lauren Horta, Lauren Sant Andreu

BLANES: Lauren Costa Brava

VIC: Cine Nou

CARDEDEU: Cine Esbarjo-Verdi

MANRESA: Cinema Atlàntida

MASNOU: Cinema Calàndria

MONTCADA I REIXAC: Cinemes Montcada

VILADECANS:Lauren Viladecans

SANT FELIU DE LLOBREGAT: Cinebaix

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ: Societat Recreativa

SANT VICENÇ DELS HORTS: Multicines La Bailet

TERRASSA: Cine Catalunya, Club Catalunya

VILANOVA I LA GELTRÚ: Lauren Garraf, Bosc Cinema Municipal

SITGES: Cine Retiro,Cine Prado

VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Cine Casal

GIRONA: Truffaut

PALAMÓS: Arinco

ALTAFULLA: Les Bruixes

REUS: Lauren Reus, Palace

LLEIDA: Lauren Lleida, Cine Funàtic

A tall de lectures interessants teniu les paraules de Roger Prims sobre aquest tema a l’Aravallès.cat, i les paraules de Lo Negre de Terrassa en el seu excitant bloc.

3a parada al Tastautors

Amb una sala Sarau plena fins dalt, va començar la tercera jornada del Tastautors a Cardedeu. Aquest cop era el torn per Esteve Felipe i Menaix a Truà. El primer, debutant com a cantautor, els segons, una proposta contrastada de cançó d’autor amb un trio de músics experimentats.

La nit la va inaugurar el guitarrista de la Bikimel i a la vegada integrant de la banda vallesana Maivistos, estic parlant d’Esteve Felipe. Aquest cantautor vallesà va oferir un recital amb temes de la formació esmentada i va comptar amb la col·laboració en dues cançons de la mateixa Bikimel. Cantautor de lletres clares i melodies més embrollades va gaudir d’una platea entregada a les seves cançons. En definitiva Esteve Felipe va oferir un directe novell però a la vegada engrescador.

L’atracció de la nit va saltar a l’escenari quan faltaven pocs minuts per la mitjanit. La formació liderada per Cris Juanico, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, Menaix a Truà celebra deu anys sobre els escenaris. Amb un repertori ampli i treballat es van presentar al públic. Dues guitarres i un baix elèctric, una combinació de músics soferts i elegants, un trio de músics experts, d’artistes polifacètics amb moltes bregues musicals al darrere. Per posar-hi un però, una actuació de massa llarga durada. Una actuació que tal vegada no va deixar pas indiferents els seus aferrats seguidors.

Una jornada doncs, molt lineal i planera rítmicament parlant, amb poques divergències musicals, però que oferia l’oposició d’una proposta debutant vers una proposta destra.

El Tastautors encamina el seu tram final, amb les darreres dues jornades que es celebraran el proper cap de setmana. Una es celebrarà el divendres al Bar Tarambana amb Guillamino com artista convidat. La darrera que tancarà l’edició d’enguany d’aquest cicle, tindrà lloc el proper dissabte al Centre Cultural Polivalent de Cardedeu, amb Els Nens Eutròfics i en Quimi Portet com a músics convidats.

Si voleu més, aquí teniu la crònica que en fa un bon amic a l’Aravallès.cat

Pinta bé…

Això comença a rutllar! El proper dissabte dia 13 de març a la sala 2046 de Granollers hi actuaran Els Amics de les Arts. Amb aquest fet dues coses es constaten. La primera és que Els Amics de les Arts comencen a presentar-se en societat com el nou fenomen musical actual. La segona, que sales poc especialitzades en la música en llengua catalana s’estan posant les piles.

Aquest serà el segon concert d’un grup que canta íntegrament en llengua catalana, com m’ha recordat un bon amic. Els Lax’n Busto van ser el primer grup que canta en català que va actuar en aquesta sala. Com a molt estirar podem dir que han estat tres els grups que utilitzen aquesta llengua, els qui han actuat en aquesta sala. Són tres si comptabilitzem l’actuació de la formació vallesana La Troba Kung-fú.

Estic content que en sales com aquestes  es puguin escoltar bandes que s’expressen en la llengua d’aquest país. També és cert i no seria just no esmentar-ho que la sala 2046 de Granollers ha apostat per la promoció de grups locals i comarcals. Ara només voldria que aquest no fos un punt i part en la programació musical d’aquesta sala de concerts, i que tot plegat sigui un punt i seguit en el disseny d’actuacions musicals. Que pugui ser possible escoltar grups com Mazoni, At-Versaris, El Belda i el conjunt Badabadoc, Élena, Appledog, Els Nens Eutròfics, Mishima i un llarg etzètera.

Granollers comença a deixar el gris… encara que sigui amb iniciatives privades com aquesta, les quals aplaudeixo i recomano amb entusiasme.

Aquí us deixo un dels videoclips de Els Amics de les Arts.

Fem sonar les musiquetes!

El proper diumenge 31 de Gener al Centre Cultural Polivalent de Cardedeu teniu la possibilitat de descobrir, si encara no ho heu fet, el projecte propulsat per l’associació dels Amics de la Bressola, l’entitat Arenys.org, Propaganda pel Fet, el Grup Enderrock i CR3a’t: el projecte “Musiquetes per la Bressola”. Aquest ha estat engegat sota la direcció artística d’en Marc Grau, Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis) i la Núria Lozano (La Carrau). Aquesta és una proposta que recupera les cançons infantils més tradicionals i populars dels Països Catalans. Un propòsit que anava més enllà de l’edició d’un disc, que pretenia i pretén posar en marxa una proposta activa i trapella perquè totes les generacions de la família la puguin gaudir plenament. Però per sobre de tot és un projecte que vol reconèixer la Bressola així com fer-ne divulgació. Un treball que té un marcat caràcter pedagògic ja que no oblida quin és el seu públic preferent. En l’enregistrament d’aquest disc hi van participar un munt d’artistes del panorama musical català. En definitiva un projecte musical original i de qualitat.

Però de l’enregistrament, edició i producció del disc ja ha plogut bastant. El que passa és que el disc és de tal qualitat que el projecte s’ha anat fent més i més gros. Moltes són les aportacions que han fet diferents escoles del país sobre aquestes musiquetes (les podeu veure en el portal de “Musiquetes per la Bressola”). Però les contribucions perquè el projecte es faci més gran, no només provenen del món escolar. L’any passat sense anar més lluny va posar-se en marxa l’espectacle musical “Fem sonar les musiquetes” on podíem i podem escoltar les cançons del disc en directe. Va ser al 2009 quan vaig poder assistir a la funció de Mataró, pel festival Cruïlla de Cultures, on es va posar de manifest que la representació del disc era una bona idea, però que li mancava un punt d’acoblament entre els músics. Una falta de rodatge que es pot arribar a entendre si tenim en compte que cadascuna de les cançons del disc està interpretada per un artista diferent. Aquest és un espectacle que compta amb una formació permanent i que en cada actuació convida a alguns dels artistes col·laboradors del projecte. Així doncs el teló no s’ha abaixat, les musiquetes han sonat a Mataró, a Vic, a l’Auditori de Barcelona, a la Fira Mediterrània de Manresa i continuaran sonant arreu del país.

2a parada al Tastautors

Gratificant va ser la nit d’ahir. Potser no va ser tant mediàtica com la primera, però si plena de sorpreses per alguns. Una nit que em costarà d’oblidar musicalment parlant. Ahir vaig presenciar la segona nit del Tastautors d’enguany. Anit van pujar a l’escenari de la Sala Sarau de Cardedeu dos formacions ben antagòniques, Delên era la melodia més íntima i commovedora, La increïble història de Carles Carolina era per contra la melodia més enèrgica i “rockera” possible. Contrast espectacular, contrast per ser escoltat.

Delên va inaugurar la nit presentant el seu darrer i primer treball “Sa roba estesa”. El disc ha estat produït per en Jaume Pla, el líder de Mazoni. Treball musical que mereix bastants elogis, tant per l’autoria com per la producció. No dubteu d’aconseguir cançons d’aquest grup menorquí, us quedareu ben atrapats per les seves melodies serenes, reposades i a la vegada inquietants. Aquest grup insular liderat per Len Mesquida i Quim Torres a les veus i a les guitarres compta amb dues formacions ben distintes. Ahir vam poder veure la formació del principat, amb els dos músics mencionats acompanyats de bateria, violí i violoncel. Però Delên compta amb una altra formació per actuacions a les illes, amb els dos protagonistes, baix, bateria, violí i una altra guitarra. Les sensacions que em va donar aquesta jove formació van ser positives. Delên navega pel pop d’autor amb ritmes sensuals, amb unes cordes que acompanyen i omplen de tendresa unes veus captivadores i elegants. Aquesta és una formació que mereix un marcatge directe i sense embuts, per seguir-ne de prop la seva evolució.

La nit només feia que començar quan La increïble història de Carles Carolina prenia el relleu de la primera actuació de forma impetuosa. Un directe clar, un so que deambula entre el Quimi Portet més irònic i els Mazoni més elèctrics. Per mi una grata sorpresa. Si el primer grup va poder-me delectar i encisar, aquest segon em va exaltar, tant per l’energia despresa en la seva actuació com pel lideratge d’en Carles Carolina (Ramon Garriga) qui sempre carregat del humor més irònic i directe presentava les cançons del seu també darrer i primer treball d’aquesta formació “Ensaladilla”. La increïble història d’en Carles Carolina va fer aixecar-me rítmicament de la cadira, una formació que caldrà gaudir no només del seu treball en estudi sinó de les seves actuacions fresques, divertides i poderoses dalt d’un escenari.

Sincerament que aquesta explosió artística i musical del país no tingui aturador. Serà més que un bon senyal.

Aquí teniu fotografies del Tastautors d’enguany.

Si voleu més, aquí teniu la crònica que en fa un bon amic a l’Aravallès.cat

Ja el tenim aquí: BarnaSants 2010.

El passat dia 15 de gener va engegar la 15a edició del BarnaSants, el gran festival de la cançó, que finalitzarà el 28 de març. Un festival que va estrenar-se enguany amb el concert d’en Cesk Freixas a l’Auditori de Barcelona i que tancarà portes a València amb l’Òscar Briz. De propostes en tindreu per triar i remenar si guaiteu la seva programació, ja que aquest festival engloba cançons d’autor de molts indrets. A la vegada els artistes convidats actuaran en diversos municipis. En la programació d’enguany tenim música del país, melodies d’artistes de la península, veus italianes, ritmes llatinoamericans,…

De tota la programació n’he subratllat algunes propostes que em semblen interessants. En primer lloc la d’en Jabier Muguruza, que actua el proper divendres 22 de Gener a l’Hospitalet de Llobregat. Un suggeridor espectacle, el problema és que en aquest mateix dia hi ha cicle de Tastautors, i les propostes properes com la de Tastautors sempre s’han de seguir de prop. Si no us podeu arribar a Cardedeu, la d’en Jabier Muguruza és una molt bona alternativa.

Una altre esdeveniment marcat en vermell en el calendari d’aquest BarnaSants 2010, és el recital que oferirà en Lluís Gavaldà en solitari el proper divendres 12 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona. Engrescadora és la proposta que proposa la veu de Els Pets que cal seguir-la de prop després de passar en bona nota pels festivals Acústica i Altaveu.

Aquí no acaben els suggeriments, ja que en Marc Parrot presentarà en directe el seu personal homenatge als 50 anys de la nova cançó. Ho farà en dos concerts diferents en espai i temps. Un ja en té el disc, del qual ja vaig mostrar la meva opinió, així que m’apunto les dates, el 12 de febrer i el 19 de març, perquè m’agradaria gaudir de les versions que en fa en Marc Parrot d’en Quico Pi de la Serra, Raimon, Lluís Llach i companyia.

Per acabar les darreres dues propostes que m’he marcat. La primera és la del directe d’en Gerard Quintana, presentant el seu enèrgic disc “De terrat en terrat”, el 28 de febrer. La segona és la que menys referències en tinc, però potser precisament per això la que més m’agradaria poder contemplar. És tracta del recital que oferirà el 3 de març en Joanjo Bosk, qui presentarà el seu darrer treball “En el temple del vent” on es musica poemes de poetes empordanesos.

Aquí teniu la meva tria. Us convido a fer la vostra, per comprovar la feina tindreu per destriar d’entre tanta proposta interessant.

Fot-li foc!

El dissabte vaig sumar-me a cremar la “directiva del foc” de manera simbòlica. Aquesta era una iniciativa impulsada per l’Assemblea de Joves de Granollers, el Casal Popular de l’Esquerda i les entitats de cultura popular i tradicional de Granollers que utilitzen pirotècnia, com els Diables de Granollers, el Drac de Granollers. A aquestes s’hi van també sumar les entitats que tiren endavant la Festa Major de Granollers, els Blancs i els Blaus, i entitats del món de la cultura popular i tradicional com l’Esbart Dansaire de Granollers, els Gegants de Granollers i els Xics de Granollers. Que la iniciativa comptés amb aquest suport és si més no un fet remarcable. Aquesta és una iniciativa més de les moltes que s’estant duent a terme per tot el territori català. Totes elles iniciatives reivindicatives i mostrant un clar rebuig a la directiva esmentada.

Dit això, també vull dir que és trist que des de Brussel·les s’idei un directiva que no tingui en compte les cultures minoritàries i minoritzades. Això demostra la poca sensibilitat envers certs pobles i certes cultures, cosa que tristament ens estem acostumant. Una directiva que actualment es troba en mans de l’administració espanyola i catalana, qui ara tenen la patata calenta per solucionar la qüestió i acontentar a tothom. La pressió la fa tot el món del foc, el món de la cultura popular i tradicional i els ciutadans sensibilitzats. Mentrestant toca esperar, toca esperar i desitjar que poguem gaudir del foc com element festiu, cultural, tradicional i popular. I de passada no deixar-nos perdre una part indiscutible del patrimoni inmaterial de la cultura catalana. En pitjor situació però, es troben els diables i dimonis de la Catalunya Nord, ja que l’administració francesa no pensa fer gaire cosa, per no dir que no farà res i no presentarà cap tipus d’esmena a la famosa directiva.

Per tot plegat em solidaritzo amb les entitats de foc de la meva ciutat, del meu país i m’adhereixo al manifest del món del foc sobre aquesta problemàtica.