Va de nadales.

Aquest post va dedicat a les nadales. Ara que el món ens fa entrar a Nadal, tot just quan queden més de vint dies, us trasllado una proposta que m’ha arribat a les mans. Si sou amants de les propostes particulars i si creieu que la música popular es pot reinventar, Bressola de Nadal, pot ser del vostre interès.

Bressola de Nadal és un nou projecte musical col·lectiu. Aquest és nom del concert que es podrà escoltar el proper 15 de desembre al Petit Palau i  que comptarà amb les veus il·lustres de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Aquest projecte musical col·lectiu Bressola de Nadal representarà el tercer concert del cicle BandAutors al Palau, organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que compta amb la direcció artística del grup Enderrock.

Aquest espectacle serà únic i genuí. Aquest projecte musical col·lectiu esdevindrà una ocasió fantàstica per a un gaudi familiar. Comptarà amb una dotzena de cançons tradicionals catalanes interpretades per sis veus prou contrastades del panorama musical català: Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Sobre les cançons que es podran escoltar es pot destacar peces tant populars com; La filadora, El noi de la mare, La presó de Nàpols, El ball de Sant Ferriol, El rossinyol, La dama d’Aragó, La clavellinera, Joan del Riu, El petit vailet, El mariner, Aqueres montanhes o Margarideta, entre d’altres. Senzillament tot un repertori de cançoner popular dels Països Catalans i Occitània

L’acompanyament musical d’aquest recital anirà a càrrec de la banda l’Escolania de la Quadratura del Cercle. Una formació que està capitanejada per Xavi Lloses i que compte com a director artístic amb en Lluís Danés. Aquest darrer ha dirigit entre altres espectacles Llits o La revolta permanent.

Cal esmentar que totes aquestes cançons estaran editades en un disc anomenat “Cançonetes per la Bressola” que serà distribuït en exclusiva aquest mes de desembre amb la revista “Enderrock”. També d’aquest projecte musical col·lectiu TVC en farà alguna programació especial.

Interessant, no?

Pau Vallvé esdevé protagonista.

Aquest passat 9 de novembre, sortia el dotzè disc de Pau Vallvé. El disc porta per títol “2010″ i està publicat pel segell Amniòtic Records. Un treball intimista on el músic i cantant es rebusca a si mateix.

Després d’onze treballs i d’uns quants anys sobre els escenaris, el que fou la meitat d‘ü_ma, pressenta un disc molt ben treballat a nivell de sonorització. Un treball discogràfic cuidat fins al darrer detall que busca transportar-nos a un ambient més proper i immediat.

Acords, sons, veus, melodies, tot conjugat dóna un disc de notable qualitat. Un disc on en Pau Vallvé hi ha posat els cinc sentits, per poder-nos traslladar el seu món musical que córrer a dins seu. Un treball discogràfic ric en diversificació musical, esplèndid en quant a ritmes i que aboca sintonies més experimentals. El cantant barceloní és un talent musical amb totes les seves lletres. Després de vestir-se d’Estanislau Verdet, després de formar tàndem amb la veu exultant de la Maria Coma, Pau Vallvé es despulla en aquest 2010, per oferir-nos reguitzells d’excel·lència musical.

Un total de dotze cançons, són les que ha triat el polifacètic músic català. La cançó “Protagonistes” s’ha erigit com el senzill d’aquest disc. Un disc que amaga altre joies com  “Encara no”, “Amic dels cirerers” o “All is full of love” (una versió de la cantant islandesa Björk). Cançons que es busquen a si mateixes. Un disc que nivell de creació, producció, gravació i de mescla ha estat realitzat pel mateix Pau Vallvé. Un treball totalment personal.

Potser tal vegada la seva música no pretén arribar a tot tipus de públic, potser l’etiqueta de músic comercial ja és caduca en els moments en que ens movem, on tot el públic es mou en busca del producte que més li fa el pes, potser aquest “2010″ representarà una grata sorpresa per aquells amants del talent musical i per aquells navegants solitaris que desitgin un món sonor carregat de tocs quotidians. Un disc que en paraules del mateix músic esdevé més directe i carregat d’èpica tribal. Un treball molt més cru i despullat. Per tot plegat, una audició d’aquest “2010″ és molt més que recomanable.

Ancorat als Plouen

Plouen és d’aquelles formacions musicals que sempre m’han abduït. Sempre m’ha fet la sensació que són els  tapats del panorama musical català. El grup manresà enguany ha estrenat treball discogràfic. Després de dos discs a la seva esquena, aquest setembre, la banda liderada per Albert Palomar ha tret al mercat el seu tercer disc “Ancoratge”.

Si amb els seus dos treballs precedents “Plouen Catximbes” (2006) i “Telescopi” (2008), la banda manresana obria una esquerda al panorama musical català, amb aquest tercer treball “Ancoratge” (2010), un té la sensació que la consolidació musical ja és un fet. El primer disc, “Plouen Catximbes” (2006)  va esdevenir un treball que navegava entre el rock més pur i el reggae més rítmic. El següent disc, “Telescopi” (2008),  encara guardava ritmes del primer, però anhelava trobar un so elèctric més protagonista. “Ancoratge” representa la decantació pel pop-rock més contundent, on els vents que omplien les melodies en el primer disc ara esdevenen sintetitzadors per vestir un so propi.

Plouen aposten per un pop-rock distint i de notable qualitat. La formació manresana ha posat l’ancora melòdica en un so més proper al rock elèctric, però amb ritmes que el situen a la vora el pop. Cançons i acords que van des del rock més obscur al pop més nítid i clar. Amb una veu prou singular, que dóna el toc característic a la banda, Plouen va amb bon vent i de cara. Sense embuts, aquest “Ancoratge” és una de les coses bones que ha donat la música d’aquest país aquest 2010.

Ja fa temps que va arribar a les meves mans aquest tercer treball dels Palomar i companyia. Des de llavors resto encara més ancorat al so dels Plouen. Si el que voleu és una proposta musical alternativa i a la vegada distingida aconseguiu aquest “Ancoratge”. Altament recomanat.

Aquí us deixo un episodi d’Enderrock Tv dedicat als Plouen

Dos articles prou interessants sobre aquest disc: Plouen lleva àncores, Avui de música.