Com el Vallès no hi ha res.

Ja s’ha acabat… ja ha passat el cap de setmana que tenia marcat en fluorescent a la meva agenda.  S’ha acabat el Maratafolk d’enguany. Feia ja uns dies que l’esperava amb delit. L’esperava perquè sempre m’ha agradat l’ambient que hi he trobat a aquest indret del Vallès, perquè quasi sempre em  retrobo amb vells amics en aquest poblet gal del Vallès i perquè les formacions musicals que hi actuen solen ser, sovint, del meu agrat.

Aquest any el cartell d’artistes era afí a les meves preferències musicals. Primer, vaig retrobar-me amb el grup empordanès “Ara Pla”. Aquesta formació la vaig conèxier en la Trobada de cantadors d’Espolla d’enguany, i ha estat una sopresa poder-les tornar a veure en contrades properes. La seva actuació fresca i enèrgica va engegar la Trobada de Romancers de Marata.

De seguida i sense esperar gaire va arribar, al meu entendre, el cap de cartell d’aquest Maratafok juntament amb Sanjosex, en Pep Gimeno “Botifarra”. Aquest cantant amb una veu prodigiosa, un repertori divers i ple de fandangos, malaguenyes, romanços i bon humor, es va ficar de seguida el públic a la butxaca. Em va fascinar la presentació que feia el “Botifarra” de cada cançó. Cadascuna d’elles sempre tenia una historieta popular o personal que les feia més atractives.

Per ser la primera actuació en directe que presenciava d’aquest tros d’artista, haig de reconèixer que em va sorprendre molt positivament. Més del que m’esperava. I per tant no puc fer altra cosa que recomenar-vos un disc o un directe d’en Pep Gimeno “Botifarra”.

En acabar l’actuació del cantant del País Valencià, hi va haver temps per sopar i fer un petit descans abans dels posteriors concerts de Sanjosex i de “La carxofa i la ceba”. El primer ja l’havia vist algun cop en directe, però no amb la formació musical amb la qual aquest cop l’acompanyava. Em va semblar interessant i recomanable aquest format. Sense cap mena de dubte Sanjosex és un artista genuí i original. Escolteu-lo, si més no, no us deixarà indiferent.

I per acabar aquest festival vallesà les versions dels clàssics de la música del país amb acordió i guitarra, amb “La carxofa i la ceba”. Un bon còctel musical per animar el fi de festa.

Així doncs si algun estiu passeu per Marata, indret amenaçat pel 4t Cinturó, disfruteu si podeu d’un Maratafolk tot envoltant-vos d’un entorn magnífic. I és que “com el Vallès no hi ha res…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s