2a ronda de cantautors a Granollers: Mazoni i El petit de cal Eril.

DSC_0023

DSC_0114Senzillament i com diu la lletra d’una cançó de Mazoni, exigim eufòria. Exigeixo eufòria pel gran recital que van donar ahir els dos caps de cartell, al meu entendre d’aquest Cicle de cants i autors 2009. M’estic referint a Mazoni (Jaume Pla en solitari) i El petit de cal Eril. El primer em va entusiasmar. Jaume Pla va executar un directe impressionant. Contundència, potència, rigor, ritme, i més adjectius que em deixo van definir l’actuació d’ahir del líder dels Mazoni. Amb poc més d’una hora Jaume Pla, va repassar la discografia del seu grup i alguna versió d’algun altre artista com Neil Young. Interessant la versió que va fer-ne de “La Granja de la Paula” així com igual d’interessant va ser l’adaptació a guitarra acústica de temes com “Apocalipsy Now”. Sense cap mena de dubte molt recomanable aquest format solitari de Mazoni.

Per altra banda i després del recital de Jaume Pla, entrava a l’escenari El petit de cal Eril. Una de les revelacions d’enguany del panorama musical del país. Es van presentar ahir a Granollers en el format habitual, guitarra acústica, baix elèctric, bateria, flauta i música electrònica. El seu directe va ser càlid i proper amb el públic. Amb un Joan Pons, líder de la banda, molt interactiu amb el públic, El petit de cal Eril va mostrar el seu folk més psicodèlic, surrealista i rural a una sala de cultura Sant Francesc prou plena. Al igual que Jaume Pla, El petit de cal Eril no va decebre a un públic entregat.

El petit de cal Eril, és una formació que tot i que n’havia escoltat cançons mai havia escoltat un directe seu. Van ser tan grates i bones les sensacions que em van transmetre que no vaig dubtar en cap moment de comprar el seu últim treball, “El petit de cal Eril i les sargantanes al sol”. Aquest grup així com d’altres, posen de manifest el bon moment que està gaudint la música en llengua catalana a aquest país. Ja que trobem infinitats de grups interessants en un munt d’estils musicals diferents que tenen en comú cantar en català.

Les sensacions que tinc després d’aquest concert són les d’haver presenciat un gran recital musicalment parlant. Ahir a més, era d’agrair veure la sala de cultura de Sant Francesc prou plena, per no dir plena fins dalt. A diferència del primer concert d’aquest cicle, i tot i desafiar el totpoderós Barça (el concert va començar a les 22h), l’afluència de públic va ser notòria. Crec que el cartell d’ahir a la nit va ajudar-hi bastant. I pertant no vull deixar de felicitar l’organització d’aquest cicle, ja que com ja vaig dir aquí, el cartell d’enguany és més que interessant en quant a propostes musicals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s