I després ens queixem…

norma_i_c_prova_400Som un país que ens queixem, que sempre ens queixem. Diem que tenim una cultura minoritària i sovint minoritzada. Però en realitat què fem respecte a aquesta minorització cultural? Promocionar la nostra  cultura amb esforços i patiments. I com la promocionem?  Hi ha molts mètodes i maneres. Podríem discutir enormement de com fer-ho, però aquest no és el tema amb el qual em vull centrar. Avui toca parlar de què fem per la nostra cultura, per la nostra llengua.  Perquè a vegades hi ha coses que em treuen de polleguera. I és que l’altre dia escoltava en una emissora privada del país que s’expressa en llengua catalana, que les terres de l’Ebre van rebre al president del Barça amb una “jota” (pronunciant la “j”, com una “h” aspirada, molt similar a la “j” de la llengua castellana). Al sentir-ho vaig fer un crit d’esglai. Em vaig recordar el que el sr. Quim Monzó en els darrers dies i també per ràdio, parlava sobre el tema de la pronuncia de diferents sons en llengua catalana. Reflexionava perquè pronunciàvem en aquest país Citröen  (Zitröen) i no Citröen, com es pronuncia originalment en francès, i igual que en català. L’escriptor ironitzava i deia que tendíem a complicar-nos la vida. Sobretot quan paraules que no eren de la llengua catalana, i sonaven igual o molt similar en la nostra llengua, les pronunciàvem ben diferents. Però bé, tornant al tema de la jota. Aquest fet concret i aïllat demostrava  dues coses. Primer, que la teoria del sr. Monzó era certa.  I segon, demostrava la ignorància del periodista envers la cultura popular i tradicional d’aquelles terres, ja que la jota és una peça musical amb una llarga tradició en aquell territori (d’altres mitjans van puntualitzar aquest fet, en una mateixa notícia). Evidentment que tothom es pot equivocar, i no saber que la jota és entre altres, una melodia arrelada a l’Ebre, es pot entendre, però que pronunciem la “j” incorrectament sí que no es pot entendre. És més, es pot exigir i exigeixo un ús correcte de la llengua en un mitjà de comunicació que s’expressa en català.

De ben segur que tot plegat sembla una gran exageració, però agafo aquest fet concret per aferrar-me i creure que a vegades volem viure en una cultura minoritària, que ho serà sempre si només ens basem en l’estadística i els números, però que també volem viure en una cultura minoritzada. I és que a casa,  a vegades plou sobre mullat.

Som un país que sovint no ens creiem el que tenim, que no valora la cultura d’aquest, i fins i tot l’infravalora. Tot el que es fa a fora és magnífic i impressionant,  que ho pot ser, però el que està fet a casa pel sol fet de ser d’aquí es devalua. Mentre en altres països la promoció exagerada que es fa de la seva pròpia cultura es pren amb normalitat, en el nostre país la normalitat és menystenir-la, i el fet de tenir-la en consideració és vist com a provincià i carrincló.  El meu desig seria que es mirés la meva cultura com qualsevol altra, amb les seves virtuts i mancances, ni més ni menys. Com deia el poeta “… tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca i un mínuscul territori per viure-la…”. En aquest país tenim un altre problema, i és que tot el que no passi per uns filtres d’experts culturals i per certes àrees metropolitanes sembla que no es tingui en compte, i de fet,  per molta gent acaba no existint.

Doncs bé, tot això no és fer-ne un gra massa, és estimar i valorar la cultura que he mamat de petit. Però això no em posa una bena als ulls per obrir-me a  altres cultures, ans al contrari. El que passa és que molt sovint les altres cultures tenen mecanismes per garantir la seva existència, i la nostra, per desgràcia, només ens té a nosaltres, la societat civil, per estimular-la. Així doncs, com deia el poeta “… que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora…“.

2 pensaments sobre “I després ens queixem…

  1. Quartera diu:

    Company de lliutes culturals i barrinades aborigens!Potser haurem de començar a entendre que com també deia el mateix poeta"Potser, també, del poc que tenim arano sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap"Així que, des de la total subscripció del que has dit, també haurem de respondre al poeta amb una acció determinant.(i això és el que un servidor, i crec que tu també, ja estem fent)Salut i Via Fora!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s