El fenomen Manel.

El que vaig poder palpar aquest passat divendres era alguna cosa més que un simple concert en un Auditori. En un concert en un teatre o auditori, normalment hi ha una certa complicitat entre l’artista i el públic, però divendres el públic exigia eufòria, com dirien els Mazoni. Normalment la gent que assisteix a una actuació musical en un auditori, hi va perquè les seves orelles s’hi delectin. Però divendres al Teatre Auditori de Granollers, el públic no només es delectava amb l’actuació de Manel, sinó que a més es va entregar en cos i ànima en cadascuna de les cançons del grup barceloní. Normalment quan estàs a punt de veure l’espectacle, el silenci regna en qualsevol auditori. Però el passat divendres, la follia que desprenia la tribuna abans que els Manel trepitgessin l’escenari, va ser impressionant.

Així ho vaig poder observar l’altre dia. Els incondicionals de Manel, els era igual el resultat del directe. La galeria estava impregnada d’emocions, de sensacions…  Aplaudien al so de l’ukelele, als dits que fregaven la guitarra, a les mans que marcaven a cop de baix el ritme, als peus coordinats del bateria. El públic es va entregar al so de Manel.

Amb tot, el que vull dir és que aquesta formació té alguna cosa més. Alguna cosa que va més enllà de la qüestió musical. Està clar que Manel és un grup sensacional, amb unes lletres brillants i una melodia captivadora. Manel frega en el seu primer disc l’exquisidesa musical. I com es diu en la revista Enderrock, el quartet barceloní, ha elaborat una música apta per a tothom, per a tots el públics. Ha composat melodies difícils d’etiquetar, pop? folk? Una música que ha aglutinat en el mateix sac crítica i públic.  Un grup que ha tingut un ressò mediàtic espectacular. Una formació que genera bogeria allà on actua. Així és com Manel ha esdevingut un fenomen musical.

I sinó mireu aquest article.

3 pensaments sobre “El fenomen Manel.

  1. cullix diu:

    Potser si que el so no era el desitjat. El que dic és que a Manel tot li cau en gràcia. A una part del públic això del so li era ben bé igual. I d'això em queixo una mica. Que enduts pel fenomen musical, a vegades es perd la visió objectiva de les coses.Un que també hi era i volia escoltar en plenitud un concert de Manel. (i tampoc era el seu primer concert de Manel)

  2. Quartera diu:

    Hola!Tens raó Sergi. Tota la raó. És un fenomen que supera la qüestió musical. I Granollers no en va ser exepció. Jo també hi era i el directe va estar correcte, prou bé, segur que n'han fet de millor i segur que de pitjos. És l'únic que la majoria de gent, els hi demana: toqueu. Manel va al camí de ser un grup de majoria, i per regla de 3, la majoria mai exigeix molta qualitat sinó més aviat presència. I Manel té presència. A veure si li publiquen la critica al meu amic Joan, que tot i fer-la tard els trets van per on van els teus.Salutp.d: i la parrafada és una qüestió de dignitat (suposo que ja has parlat amb la Helen!!!!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s