Capital grisa.

Granollers és una capital de comarca ben grisa. Una ciutat on l’oci cultural és ben car de veure. Una ciutat amb un carrer ben llarg amb botigues a banda i banda com deia Josep Pla. Per altra banda i per sort, Granollers es tenyeix de color quan s’acaba l’estiu, just quan comença la Festa Major la ciutat es vesteix de blanc i blau. Granollers és una explosió ben viva d’aquests dos colors, però això sí, en un temps limitat, no fos cas que la diversió del galliner perdurés massa. I no dic això perquè la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers sigui curta, ans el contrari, ja és prou llarga. El que passa és que allí s’hi concentra tanta vivacitat i energia que fa que la població exploti la diversió fins al límit. I com deia un relator de la festa, en Màrius Serra, això no és gaire normal.

Doncs, i què hi passa en aquesta ciutat culturalment parlant, fora d’aquest període? La veritat és que no passa gaire cosa més. Quatre actes puntuals per què no sigui dit que Granollers és capital i para de comptar. Una ciutat grisa de dia i de nit. Un municipi però, que a voltes no vol viure en gris, si tenim en compte els ciutadans i les entitats que lluiten perquè Granollers tingui color. Uns de grana que alcen castells a la Porxada, uns de negre que lluiten perquè el foc no sigui només una foguera de Sant Joan, uns que ballen pas a pas, uns joves que volen esquerdar el gris, d’altres joves que els ignoren i alguns anònims que combaten aquest gris trist de ciutat.

Granollers s’omple la boca de capitalitat, de gran ciutat, de gran comerç, de ciutat educadora, de ciutat per la pau, de ciutat capital. Però una capital només és comerç o habitatge? Granollers és capital cultural del Vallès Oriental? Més aviat els granollerins hem de fugir de la ciutat per gaudir d’alguns espectacles. Ah! és cert, tenim dos teatres. Som una ciutat amb tants habitants que necessitem dos teatres. El teatre de Ponent i la gran fàbrica cultural del Teatre Auditori de Granollers, on la seva programació, la veritat, deixa molt a desitjar. Tot i que també s’ha d’esmentar que va millorant a petites passes. Potser quan Barcelona celebri els jocs d’hivern al 2022, tindrem una programació prou decent al teatre gran de la ciutat. Ja ho sé, és veritat que l’ofici de programador cultural és complicat perquè has de moure el cul i guaitar espectacles per tot arreu, i el més fàcil és intentar copiar el que es fa en d’altres ciutats. Per sort a vegades de tant copiar alguna cosa surt bona.

També tenim un equipament juvenil, el GRA ideat perquè el seu públic pugui gaudir d’espectacles i concerts, però resulta que això ja no podrà ser. Algun veí s’haurà queixat, i més val baixar el teló de l’escenari i que l’equipament esdevingui una parada de rutes arquitectòniques, que no pas combatre tot plegat amb polítiques juvenils i culturals a l’alçada de la ciutat. I no em poso a parlar de la Troca, perquè com ja he dit algun cop en aquest bloc, la Troca fa riure, fa riure de veritat. Un espai configurat per la cultura popular i tradicional de la ciutat, on hi trobarem de tot una mica i poc de popular i tradicional. Aquesta és una ciutat de façana, que quan te la mires és fabulosa, però quan veus el fonaments sembla que hi hagi aluminosi.

Així estem alguns granollerins, que a voltes hem d’anar a altres viles per poder presenciar segons quin espectacle. Sense fer molts quilòmetres podem anar a Cardedeu, on cap de setmana si i cap de setmana també hi ha alguna cosa interessant a veure, Refugi, Tastautors, Paul Fuster, Guillamino, Musiquetes per la Bressola o a Lliçà d’Amunt on l’Aliança ens obra les portes amb funcions i concerts interessants, o al Baix Montseny a Sant Celoni, a gaudir d’algun bar o taverna. Tot això només a tall d’exemple. Alguns em diran que això es fa en locals privats. Però Granollers i la seva administració deixa obrir i potencia l’obertura de locals privats que optin per aquest oci cultural i nocturn? Alguns respondrien que sí. Altres respondríem amb un sí ben irònic acompanyat d’un somriure inquiet.

Ja fa temps que n’estic tip d’aquesta capital grisa, potser tal vegada escric perquè tot plegat comenci a agafar color. Potser tal vegada aquest desig pugui esdevenir realitat. Qui sap? Deixo espai al positivisme, que tot el pessimisme ja s’ha escapat amb aquestes paraules.

2 pensaments sobre “Capital grisa.

  1. Elisenda diu:

    Disculpa, tenim tres teatre des que l'Ajuntament va adquirir el Centre Cultural i no té diners per obrir-ne les portes regularment. I aviat trindrem una quarta sala, la del Majestic. Què en faran?

  2. cullix diu:

    Doncs tens raó Elisenda, i rectifico són tres teatres amb el què tu dius, amb possibilitat de tenir-ne quatre. El que en faran, no ho sé. Així que estaré a la guait sobre això! Gràcies per la correcció

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s