2a parada al Tastautors.

Gratificant va ser la nit d’ahir. Potser no va ser tant mediàtica com la primera, però si plena de sorpreses per alguns. Una nit que em costarà d’oblidar musicalment parlant. Ahir vaig presenciar la segona nit del Tastautors d’enguany. Anit van pujar a l’escenari de la Sala Sarau de Cardedeu dos formacions ben antagòniques, Delên era la melodia més íntima i commovedora, La increïble història de Carles Carolina era per contra la melodia més enèrgica i “rockera” possible. Contrast espectacular, contrast per ser escoltat.

Delên va inaugurar la nit presentant el seu darrer i primer treball “Sa roba estesa”. El disc ha estat produït per en Jaume Pla, el líder de Mazoni. Treball musical que mereix bastants elogis, tant per l’autoria com per la producció. No dubteu d’aconseguir cançons d’aquest grup menorquí, us quedareu ben atrapats per les seves melodies serenes, reposades i a la vegada inquietants. Aquest grup insular liderat per Len Mesquida i Quim Torres a les veus i a les guitarres compta amb dues formacions ben distintes. Ahir vam poder veure la formació del principat, amb els dos músics mencionats acompanyats de bateria, violí i violoncel. Però Delên compta amb una altra formació per actuacions a les illes, amb els dos protagonistes, baix, bateria, violí i una altra guitarra. Les sensacions que em va donar aquesta jove formació van ser positives. Delên navega pel pop d’autor amb ritmes sensuals, amb unes cordes que acompanyen i omplen de tendresa unes veus captivadores i elegants. Aquesta és una formació que mereix un marcatge directe i sense embuts, per seguir-ne de prop la seva evolució.
La nit només feia que començar quan La increïble història de Carles Carolina prenia el relleu de la primera actuació de forma impetuosa. Un directe clar, un so que deambula entre el Quimi Portet més irònic i els Mazoni més elèctrics. Per mi una grata sorpresa. Si el primer grup va poder-me delectar i encisar, aquest segon em va exaltar, tant per l’energia despresa en la seva actuació com pel lideratge d’en Carles Carolina (Ramon Garriga) qui sempre carregat del humor més irònic i directe presentava les cançons del seu també darrer i primer treball d’aquesta formació “Ensaladilla”. La increïble història d’en Carles Carolina va fer aixecar-me rítmicament de la cadira, una formació que caldrà gaudir no només del seu treball en estudi sinó de les seves actuacions fresques, divertides i poderoses dalt d’un escenari.
Sincerament que aquesta explosió artística i musical del país no tingui aturador. Serà més que un bon senyal.
Aquí teniu fotografies del Tastautors d’enguany.
Si voleu més, aquí teniu la crònica que en fa un bon amic a l’Aravallès.cat

4 pensaments sobre “2a parada al Tastautors.

  1. 2s cròniques « Tastautors diu:

    […] gener 24, 2010 a 3:25 pm · Arxivat sota Crònica and etiquetat: Fotos, Puntsiseguits, Sergi Palau, Tastautors, Vídeo Gratificant va ser la nit d’ahir. Potser no va ser tant mediàtica com la primera, però si plena … […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s