25 anys sense Espriu.

Aquest bloc encara no ha parlat gaire de literatura, camp cultural interessant i extens però a la vegada complex, tot i que un és a voltes un lector de poesia.

El 22 de febrer de 1985 ens va deixar l’il·lustre poeta Salvador Espriu. Avui fa exactament 25 anys de la seva mort. Aquest bloc de temàtica cultural vol seguir la onada blocaire que s’ha creat i s’ha generat perquè el que fou poeta, narrador i dramaturg tingui un sentit homenatge, encara que sigui de portal en portal i de manera virtual. Aquesta iniciativa comunicativa la he descobert d’aquest article del bloc Antaviana. Així que aquí llenço el meu particular homenatge al poeta.

Com que no seré molt prolífic si parlo de literatura, i més s’hi ho faig d’aquesta figura literària, m’he permès el luxe de reconduir l’homenatge i enfocar-lo en la poesia musicada d’en Salvador Espriu. I si penso en música per les lletres del poeta català, em ve el cap el nom de Raimon, el cantautor de Xàtiva. Aquest prolífic cantautor amb una llarga discografia a les seves esquenes ha posat melodia als poemes d’Espriu en un treball anomenat “Raimon-Espriu:Poesia musicada” (2003). D’aquest treball hi trobem uns versos titulats “He mirat aquesta terra” que avui vull fer servir per recordar la figura de Salvador Espriu.

HE MIRAT AQUESTA TERRA

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu

Aquí teniu la versió que en fa el cantautor de Xàtiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s