La nova croada de la SGAE.

L’altre dia m’arribava un correu electrònic, el qual em posava de manifest que la “Sociedad General de Autores i Editores” (SGAE) volia fer pagar o cobrar, segons es miri, pel préstec de llibres a les biblioteques, amb la justificació, emparant-se com ho fa empre, de la protecció dels drets dels autors i dels editors. Aquesta iniciativa promocionada per una entitat cada cop menys popular entre la societat, és al meu entendre, i com es diu en aquest correu electrònic, un atemptat cultural.

Un atemptat cultural per diferents motius. En primer lloc per carregar-se la històrica visió i conceptualitat del què significa una biblioteca. La biblioteca està dissenyada per cercar, guaitar, llegir i satisfer certs anhels artístics, literaris, en definitiva certs desitjos culturals. A la vegada la biblioteca està pensada per difondre aquesta cultura i un hàbit tan saludable com és la lectura. Aquesta difusió es pot realitzar directament en el mateix equipament o també es pot realitzar en forma de préstec de llibres. La SGAE comet un error flagrant. Si aquesta atempta contra una eina estructural de promoció cultural, fent pagar en forma de cànon uns 20 cèntims d’euro per préstec de cada llibre, potser tindrà com a resultat molts menys lectors i per tant, molts menys consumidors de productes culturals. En definitiva, engegant aquesta proposta de cànon, a part de promoure una iniciativa gens popular, està matant la gallina que li pon els ous, està matant la mare dels ous.

En última instància, amb el tema de la SGAE torna aparèixer el debat de fons de la nostra societat capitalista. Hi ha gent i col·lectius que no estan disposats a renunciar al concepte de propietat privada, mentre que altres aposten per unes institucions econòmiques alternatives, com poden ser el compartir a través de la xarxa internauta o els bescanvis i permutes en els mercats d’intercanvi. Avui en dia ja hi ha molts autors que estan adaptant-se a aquestes noves estratègies de mercat, tot ajustant la difusió del seu producte cultural.

Aquesta és doncs, una nova croada de la SGAE per mantenir les seves parcel·les de poder econòmic i social.

Com deia aquell, “Hi ha gent que li molesta que es compri, que es canti i que es vengui al carrer. És la mateixa gent que li molesta que es compri, que es canti i que es vengui sinó en treu res.”

Aquí teniu el link del documental que el programa 30 minuts de TVC va oferir el passat diumenge 28 de març sobre l’SGAE, anomenat: “Històries de la SGAE”

Un pensament sobre “La nova croada de la SGAE.

  1. Quartera diu:

    Crestes, pedres i paraulesPuta SGAElliure associació, lliure circulació de la cultura i si l'autor ho vol, que busqui la manera de rebre el que es mereixen.Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s