Bona diada de Sant Jordi 2010!

Avui diada Sant Jordi, és una diada per gaudir-la de bat a bat, tant si plou, com si fa fred, com si surt el sol. Avui és dia de sortir al carrer i manifestar la nostra identitat. Avui és el dia cultural per excel·lència, un dia per guaitar, xafardejar i llegir el que faci falta. Diada per compartir amb els més estimats, dia per buscar els nostres petits racons i deixar-los anar.

Avui us deixo dues relíquies interessants. Una és un fragment de text, una mostra literària d’un dels més grans poetes i escriptors d’aquesta cultura, en Miquel Martí i Pol. Una text en prosa, dels pocs que va escriure el poeta de Roda de Ter. L’altre, és un fragment del Concepte General de a Ciència Catalana d’en Francesc Pujols, recitat per en Roger Mas, que convida a la reflexió i no deixa espai a la indiferència. Espero que sigui del vostre grat.

Bona diada de Sant Jordi 2010!

De vegades penso que viure és com travessar una ciutat immensa i desconeguda. Tan immensa que la travessia dura tota la vida i, a mesura que ens anem fent grans, ens adonem de la quantitat de zones que no hem visitat i que ja no podrem conèixer. I tan desconeguda que mai no sabem amb què ens podem trobar en trencar una cantonada. Passem per barris agradablement silenciosos, amb cases d´aspecte confortable. De bona gana ens hi quedaríem, però no ens podem aturar, ni allí ni enlloc; està rigorosament prohibit. D´altres vegades travessem barris poc atractius, sòrdids. Coincidim, de vegades, durant un tram de la ruta, amb altres persones. Amb algunes arribem a intimar-hi; a d´altres simplement les coneixem. Amb tot, ni la coneixença ni la intimitat no ens escurcen ni ens allarguen el camí, no ens canvien la ruta, no ens la modifiquen. La nostra ruta és exclusivament nostra. La d´ells, exclusivament seva. Així i tot, el tram compartit pot ser més agradable si tenim la sort de fer-ho amb algú amb qui compartim afeccions, gustos, desitjos, esperances. Però cal tenir en compte que aquella persona fa la seva via i nosaltres la nostra, que no hi ha fusió de dues rutes en una, sinó simple coincidència temporal que cap dels dos no sap si durarà molt o poc, i que pot veure´s alterada per un per un canvi inesperat de ruta d´una de les dues persones, o per l´aparició d´una presència imprevista a qualsevol cantonada, i que desgavella tot el castell de somnis, d´il.lusions, d´esperances que ens havíem creat. També és possible que l´amable companyia ens hagi d´abandonar perquè hagi arribat al terme de la seva ruta. Tot és imprevisible i provisori, en la vida, i per això val més afrontar-la sol, amb consciència de la pròpia solitud, no per insolidaritat o egoisme, sinó per amor i per respecte a la llibertat i l´esforç dels altres. És quan el fem amb aquesta disposició d´ànim, el camí, que se sol donar la coincidència entre il.lusió i realitat. Comptem exclusivament amb un passat que ens ha portat on som, i amb un present que a cada pas que fem es converteix en passat. Som passat. Som persones “només” amb passat, i és grotesc que el vulguem negar o oblidar. Caminar és el nostre fat. Viure és el nostre fat. I viure sols, en una solitud acompanyada que de vegades resulta difícil discernir. Tota la vida vivim sols. Però mai no deixem d´estar acompanyats. Entendre bé aquestes dues coses, aparentment contradictòries, em penso que és el que més pot ajudar a entendre, respectar i fins i tot estimar la ruta dels altres, i el seu esforç, per fer-la amb la màxima dignitat. Viure per viure és grotesc i absurd. Viure per conèixer i conèixer-nos és la veritable resposta al gran repte de la vida, i és, alhora, la possibilitat que més apropa il.lusió i realitat.”

Miquel Martí i Pol (“Joc d’escacs”, Empúries)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s