El mitjans de comunicació i el català

Aquest país gaudeix d’uns grans mitjans de comunicació públics i també de certs grups mediàtics privats que opten per un periodisme expressat en català. Les retallades aquest cop han arribat als mitjans de comunicació públics. El debat d’aquests darrers dies gira, en gran part, a aquest tema. Però avui tinc ganes de parlar, no de les retallades, que ja hi haurà temps de fer-ho, sinó de la utilització de la llengua catalana als mitjans de comunicació en aquest país.

Si bé a principis dels vuitanta, els mitjans de comunicació expressats en català eren minoritaris, en l’actualitat, el ventall és molt ampli i gaudim d’una oferta audiovisual, escrita i virtual prou àmplia. El problema doncs, no és l’oferta, sinó la qualitat periodística i també lingüística d’aquesta. Ja fa cert temps, sobretot en mitjans de comunicació públics però també en privats, que sento, escolto i llegeixo un munt de barbaritats lingüístiques, no només per part dels tertulians i opinadors, sinó també per part de diferents professionals de la comunicació. Barbaritats lingüístiques pel que fa a la llengua catalana.

Els meus ulls llegeixen males traduccions al català. A les meves orelles ressonen amb força, formes errònies com el mític “tenir que”, castellanismes i registres lingüístics mal utilitzats… Ja començo a estar cansat, que menystinguem la nostra llengua i la utilitzem de forma descuidada. Un professional de la comunicació, a part de saber moltes altres qüestions, també ha de saber utilitzar la llengua que usa, correctament. Estic cansat d’escoltar en hores de màxima audiència certs desencerts lingüístics. Seria hora, i més en els temps que ens toca i ens tocarà viure, on la cultura i la llengua catalana rebran tot tipus d’atacs, que tinguéssim cura de la nostra pròpia llengua, un dels trets identitaris més significatius d’aquest país. Els professionals de la comunicació, no només esdevenen un mitjà per donar o rebre informació, sinó que també són un mitjà per enfortir la qualitat lingüística del país. Un periodista no només ens informa, sinó que amb la seva manera d’expressar-se, amb la seva manera d’utilitzar la llengua, esdevé un mirall lingüístic per la societat.

La principal eina d’un comunicador, la llengua, ha de ser usada amb cura i respecte. Alguns, no només ens volem informar, també ens volem nodrir i enriquir lingüísticament amb el mitjans de comunicació.

Article publicat a Ràdio Granollers.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s