Cara B #1 (Gener 2017)

Doncs ja ho tenim aquí. Ja tenim llesta la primera llista de la nova etapa del Cara B. Avui, amb tota la il·lusió del món, us podem mostrar quina és la nostra selecció musical per aquest mes de gener de 2017. Aquesta “playlist” o les que vindran les podreu trobar aquí mateix o també les podreu buscar en el nostre compte que tenim a Spotify.

Com ja hem comentat en algun post anterior, les nostres llistes mensuals, estaran farcides principalment novetats discogràfiques o de noves propostes musicals que tinguem ganes de compartir. Però també rebuscarem en moltes discografies de bandes i artistes singulars per treure’n relíquies musicals que tot i que no siguin cap novetat, volem reescoltar-les. A la vegada en aquesta selecció musical hi trobareu alguna proposta que fuig del terreny nacional. Esperem que totes i cadascuna de les cançons us satisfacin. Seran al voltant de 60 minuts musicals per xalar de valent.

Comencem doncs amb la selecció d’aquest Cara B #1 que pertany a aquest mes. Hem fet una tria plural i transversal. Una tria plegada de grates sorpreses. Aquí la teniu:

Continua llegint

Cara B versió 2.0.

Com alguns sabreu,Logo Cara B “Cara B” era un programa de ràdio que posteriorment va esdevenir una secció del magazine matinal de Ràdio Granollers, que jo mateix realitzava en aquesta emisora local. Aquest petit programa musical tenia per objectiu difondre i promocionar tot de propostes musicals singulars del nostre país. Aquesta temporada, i fruit sobretot del poc temps que tinc per realitzar aquest programa en condicions, “Cara B” no s’ha pogut tornar a escoltar a Ràdio Granollers, com alguns ja heu pogut notar. Però com que encara tinc dins meu, cert esperit de divulgador cultural i sobretot musical, he decidit que l’espai “Cara B” muti i es transformi en un “Cara B versió 2.0”, un espai virtual si voleu, però a la vegada real. Una proposta que herederà la mateixa filosofia amb el qual “Cara B” va ser creat. Cada mes intentaré difondre una llista musical que entomi aquests ànims divulgadors i promocionals. Intentaré difondre noves propostes, nous discs i noves bandes que sobretot es generin en aquest país nostre, així com pregonaré àlbums o artistes que cregui singulars. A més, en aquest nou “Cara B versió 2.0” hi posaré algun accent musical internacional. La secció mensual del “Cara B versió 2.0” es podrà gaudir en aquest portal, i hi trobareu una llista musical de les propostes seleccionades via Spotify o alguna altra xarxa musical, tot adjuntant-li un petit post a tall de comentari crític sobre les seleccions escollides.

Així doncs, avisats quedeu. Properament podreu gaudir de la primera selecció, la d’aquest gener de 2017.

Estigueu atents!

Resum temporada 2016

Ara que ja hem començat un any nou, el 2017, m’atreveixo a escriure quatre línies sobre com ha trasncorregut aquest darrer 2016 a nivell casteller.

La collita castellera d’aquest passat 2016, ha estat espectacular. El repertori de gammes extra i diades de pitet realitzades pels Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls o els Castellers de Vilafranca, han marcat la temporada d’enguany. Quedar-nos només, o ressaltar únicament un moment d’aquesta temporada passada, seria un flac favor al moment casteller global que estem vivint. Tres colles que han mostrat el bo i i millor de les seves possibilitats, tres formacions que han posat de manifest l’excel·lent estat de forma que han viscut aquest passat 2016 i tres colles per exhibir a la vegada tres maneres de viure els castells. Un 2016 amb tres punts i a part: El concurs de Castells de Tarragona, la Diada de Santa Úrsula i la Diada dels Minyons de Terrassa. Tres moments per a la història, que demanen aturar-se per valorar la feina feta i sobretot per aplaudir la trajectòria de les tres formacions castellers. Tot plegat de traca i mocador.

Però és que aquest passat. 2016 no només ha existit el malva, el rosat o el verd. També hi hagut eufòria al Cós del Bou, amb una Colla Jove dels Xiquets de Tarragona que ha tocat l’Olimp tot graduant-se, amb tot mereixement, com a colla de 10, descarregant enguany i per primer cop a la seva història el 3 de 10 amb folre i manilles al Vendrell.

També hi ha hagut eufòria a Cal Borinot, ja que els Castellers de Sants no només han confirmat la seva categoria de colla de gamma extra, descarregant castells com el 2 de 9 folre i manilles o el pilar de 8 amb folre i manilles, sinó que a més han fet un pas més descarregant el 5 de 9 amb folre. Contents, també estan els Capgrossos per recuperar el 2 de 9 amb folre i manilles i ampliar ventall amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre, aquest dos darrers només carregats.

Colla Joves dels Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona, han patit un 2016 molt irregular i ara mateix els esperen temps de debats interns per encarrilar positivament el 2017. Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus han firmat un 2016 de manteniment de la gamma de 9, que ja molts firmarien. Els Nens del Vendrell per la seva banda manetenen el 3 de 9 amb folre com a castell punta. En canvi, els Castellers de Sabadell han tingut problemes per assolir castells de 9, però a darrere hora han pogut descarregar el 3 de 9 amb folre. Caldrà picar més pedra a l’assaig per part dels Saballuts.

Els Xicots de Vilafranca aquesta darrera temporada han fet un pas més, no només pel que fa a castells de 9 (assolint per primer cop el 4 de 9 amb folre (c)), sinó també fent-se amb el primer lloc en la jornada de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. Per altra banda la gran novetat o el punt de mira mediàtic se l’emporten els Xiquets de Hangzhou i la seva actuació al Concurs de Castells.

I pel que fa a les colles de vuit pisos, dos noms: Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat, ambdues colles fent temporades històriques, i els de Salt portant a plaça i intentant sense èxit el seu primer castell de nou. Ampli repertori de castells de la gamma de vuit per ambdues colles, 5 de 8, 7 de 8, 2d8f, … Només queda felicitar-los per la temporada realitzada.

Una menció especial també pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, assolint amb regularitat la gamma bàsica de vuit i posant la cirereta a la seva magnífica temporada amb l’espedat de 7 pisos.

Els Xics de Granollers fan història carregant per primer cop el 7 de 8 i descarregant una temporada més el 2 de 8 amb folre, però la seva irregularitat els passa massa factura i aquest passat 2016 no han pogut assolir castells bàsics de vuit com el 3 de 8.

Així doncs, toca reposar i qui sap si repensar-se, sobretot aquelles formacions que s’han quedat amb els deures a mig fer. Toca esperar i sobretot toca desitjar que aquest 2017 el nivell global del món casteller no tingui aturador, sabent del cert que tal vegada aquest creixement global tingui algun dia potser, i sense desitjar-lo, un punt i final.

Que no ho aturi ningú!

img_0404Avui més reposadament i sense l’adrenalina d’aquest passat diumenge, m’atreveixo a escriure quatre línies no només sobre l’actuació d’aquest diumenge sinó també sobre aquests darrers cinc anys dels Xics de Granollers.

Està clar que han estat cinc anys que retindré en la memòria molt de temps. La meva implicació ha estat absoluta, i m’he buidat per la colla. Ara em toca agafar aire i energia per continuar gaudint dels castells i de la colla des d’un altra mirada. Cinc anys de patiments, però també de moltes alegries. Uns anys on la gestió del capital humà de la colla ha estat cabdal i unes temporades on he aprés a gestionar tant la pròpia frustració com la col·lectiva. No us enganyaré que algun dia vessaven llàgrimes de tristesa pel meus ulls. Però aquestes també molts cops, s’han pogut eixugar assolint reptes col·lectius. Han estat cinc anys on m’he transformat com a persona i han marcat el meu demà personal, però sobretot cinc anys que perseguien l’objectiu de transformar un col·lectiu.

Cinc anys on els Xics de Granollers ens hem consolidat dins de les colles de vuit pisos. Descarregant un munt de castells de vuit. Batallant moltes d’aquestes darreres temporades amb el nostre, fins aquest passat diumenge, límit tècnic i mental, el 2 de 8 amb folre. Lluitant col·lectivament davant un castell que ens autoexigeix més del què ens pensem. Ara bé, aquest passat diumenge ens hem demostrat que el pas endavant que els Xics anhelem, és i ha de ser col·lectiu, i que sense l’empenta de tots no som ningú. Ara cal sobretot, forjar un salt qualitatiu endavant a nivell mental. Hem d’esdevenir una colla mentalment forta i sobretot ambiciosa, perquè el dia que perdem l’ambició, l’autosuperació, la fam, el “no en tinc prou, en vull més”, perdrem un valuós tresor, el motor de creixement de la colla. No ens podem conformar en el present. El que vam fer aquest diumenge no ha de ser el nostre sostre tècnic. Estic content per l’èxit d’aquest diumenge, pel nostre primer 7 de 8 carregat, i per la seva repercussió. Cada dia que passa, la fita, pren més valor. Però no vull que això esdevingui cap punt i final, ni tant sols un punt i seguit. Vull més, molt més que un 7 de 8, perquè crec que ens hem demostrat darrerament que podem esdevenir una colla que aspiri a més.

Sí, és cert, alguns deixem, les capes més altes de la direcció de la colla, però no crec en lideratges eterns, ni en les figures messianístiques. Crec més en les potencialitats i la força d’un col·lectiu quan aquest està unit i parla a plaça sense embuts. Que aquesta energia que ens remou i ens empeny cap amunt no l’aturi ningú. Siguem més autoexigents, siguem més autocrítics si ho desitgeu, però sentim-nos orgullosos d’aquesta força i empenta coral.

Ahir, avui i sempre, amunt Xics de Granollers!

Equitat i innovació educativa

img_0197Molt més que interessant la jornada d’equitat educativa i innovació feta aquest dissabte al Centre Cívic Nord de Granollers. Jornada que em serveix d’excusa per poder expressar la meva opinió al respecte en aquest portal.

Estem vivint uns moments on el debat educatiu està ocupant amb cert protagonisme els espais mediàtics més importants. Ja sigui per buscar solucions als nous reptes d’una societat més complexa o ja sigui per abordar el permanent i creixent fracàs escolar, l’educació sembla que hagi d’esmenar tots aquests reptes. Vagi per endavant, que penso que la resposta als futurs reptes socials que tinguem, cal abordar-los des d’un punt de vista més ampli i integral i que no crec que l’escola se l’hagi de responsabilitzar de cercar totes les solucions. La comunitat educativa ha d’aportar propostes engrescadores que generin il·lusió i sobretot serenitat, però no en serà la única ni la darrera responsable.

En un moment en què a l’escola se li demana que es repensi i es reformuli ella mateixa, crec que cal posar certes qüestions sobre la taula.

Repensar-se o refundar-se és més que interessant sempre i quan deixem aparcats certs estigmes i certs tics. Estem en un context social on es banalitza allò que és vell i s’emfatitza allò que és nou. Estem en uns temps on la innovació educativa es centra massa en el com i no tant en el què. I sobretot, deixem certament de banda, que l’escola i l’educació és i ha de ser un terreny equitatiu que vetlli, en gran mesura, per la igualtat d’oportunitats. I aquí tenim la mare dels ous de tot plegat. L’educació és i ha de ser universal, per a tothom. Hem de deixar enrere cert model d’escola classista per afrontar amb garanties els futurs reptes de la societat catalana del segle XXI. En aquest sentit, doncs, hem de constatar que el model d’escola concertada, no pas pels professionals que hi treballen, sinó pel concepte en sí, esdevé més un problema que una solució en sí mateix.

Abordar el debat sobre l’equitat educativa és també, parlar de com eliminar certa segregació escolar, un tema tabú entre l’esquerra tradicional o la socialdemocràcia d’aquest país. Una esquerra que fa bandera de l’educació pública, universal i de qualitat, però a la vegada no es prou valenta per abordar debats històrics com el de si cal seguir mantenint el model concertat. Una esquerra que propaga de mil i una maneres que l’educació és un dret de tot infant, però que a la vegada no afronta amb prou coratge actuacions per minvar la segregació escolar i per tant, per millorar la igualtat d’oportunitats dels infants.

Vivim en una època on tendim a espolsar-nos responsabilitats i culpabilitzar l’altre sense tenir en compte si realment fem el que està a les nostres mans. Autoexigim-nos per després poder reclamar el que pertoca, i és que moltes vegades, en el debat sobre la segregació escolar, l’administració local es renta les mans i dispara cap amunt, cap a l’administració superior, l’autonòmica. Però els ajuntaments, els ens municipals i sobretot els seus governs, podrien arremangar-se més la camisa i promoure propostes i actuacions que busquin el declivi de la segregació escolar.

I l’escola? I la comunitat educativa? Què pot fer al respecte? Doncs, primer de tot, fer autocrítica, no competir entre ella mateixa i indagar una innovació educativa inclusiva i gens elitista. Repensar-se sí, però sobretot repensar-se per arribar a tots els estrats socials i no predicar certes innovacions que només beneficien a uns quants i no a tothom. Ser autocrítics amb les males pràctiques professionals i apoderar-se amb determinació cap a una escola realment equitativa.

Tot plegat, demana esforç i treball col·lectiu, però sobretot, pensar que l’educació i l’escola han de ser institucions que es converteixin en referents,  en puntals on sostenir-se, que siguin potents i esdevinguin el pal de paller de la cohesió social i que cerquin un nivell d’excel·lència en les seves pràctiques. Tot plegat, ningú va dir que fos una tasca senzilla.