Cara B #2 (Febrer 2017)

img_3258Ja tenim a punt la segona entrega del Cara B d’aquest 2017. Avui us presento la segona selecció musical d’aquest any. La llista d’aquest mes de febrer està farcida de novetats discogràfiques tant del passat tram final de 2016, com d’algunes d’aquest mateix 2017.  També com ja vam fer en la primera selecció d’aquest gener de 2017, s’ha apostat per afegir-hi algunes propostes d’àmbit internacional, així com per ressaltar algunes cançons menys conegudes d’alguns dels artistes més emblemàtics. Un mesclat musical de prop d’una hora de durada, que espero que sigui del vostre agrat. Un febrer per gaudir musicalment amb Sanjosex, Carles Belda, Xavier Baró i Renaldo & Clara, Seis Pájaros de un tiro, Espaldamaceta, Pau Vallvé, Zulu Zulu, Univers, Biscuit, Los Tiki Phantoms, Cuello, Bad Mongos, Albert Pla, Capità Pilgrim, Quimi Portet, Agnes Obel i Anímic.

Una “playlist” que es nodreix d’actualitat musical, que rebusca per tot el panorama de bandes que hi ha aquest país i que mira més enllà del fet local. Aquesta “playlist” i moltes altres les podreu trobar aquí mateix o també les podreu buscar en el nostre compte que tenim a Spotify.

Assaboriu aquest reguitzell d’estrenes musicals, una selecció ben diversa, plural i transversal. Aquí teniu el Cara B #2 (Febrer 2017):

Més informació aquí:

Continua llegint

Cultura de proximitat

Sovint hi ha un discurs, un relat, una mica estès a peu de carrer que el món de l’art i de la cultura és força distant al públic en general (sobretot en la cultura de masses o la cultura “mainstream”). Hi ha magnificada una idea que l’artista no és procliu a mecanismes que apropin el mateix artista al públic o a la seva pròpia parròquia de seguidors, i que potser quan existeix aquest intent d’acostament és més virtual que no pas real. Però tot i així, com que no tothom és igual, i no tothom entén aquest món de la mateixa manera, hi ha artistes i espectadors que aposten per aixecar barreres entre el món de la producció artística i el món del consum cultural. Cada cop hi ha més artistes de diferents disciplines que busquen camins i dreceres per acostar la seva obra al públic, ja sigui al petit teatre, a la llibreria del barri, a la sala de concerts o a l’ateneu popular. De fet, no sé ben bé fins a quin punt la crisi econòmica que estem patint tots plegats, ha estat clau per desllorigar i esmicolar aquest discurs patent. Però en qualsevol cas, el món artístic i sobretot el món cultural més alternatiu està fent passes en aquest sentit.

Hi ha unes quantes mostres que apunten a aquesta direcció. En el mateix Vallès hi podem trobar; els vermuts literaris del Tarambana, els dimarts singulars de l’AC de Granollers i algunes altres propostes similars. Sense anar més lluny, aquest passat dissabte 28 de gener a Granollers i més concretament a la Sala NauB1 va tenir lloc una nova proposta prou singular “I si parlem de música?”. Una idea d’esdeveniment que pretenia establir un diàleg obert entre artistes musicals com Mazoni (Jaume Pla) o El Petit de Cal Eril (Joan Pons) i el públic que ho desitgés. Aprofitant l’avinentesa que ambdós músics tenien programat un concert a la mateixa sala aquell dia, hores abans i entre proves de so d’ambdues bandes, va tenir lloc un debat sobre el món musical.

Un debat on el músic parlava de tu a tu i sense micròfons pel mig amb el públic. Un diàleg per xerrar sobre processos creatius,  fonts d’inspiracions artístiques, metodologies de treball o sobre la mateixa indústria musical o cultural, per citar alguns temes. Però sobretot va ser un espai comunicatiu per demostrar que moltes vegades els artistes estan més avesats a respondre a les preguntes dels periodistes especialitzats que no pas a respondre els dubtes i inquietuds del públic. I és això el què fa que aquesta proposta esdevingui singular. En primer lloc per baixar al mateix esglaó o replà el músic i el seguidor, i en segon lloc, perquè aquest diàleg entre artista i públic és proper, distès i viu. S’ha de lloar que tant en Jaume Pla (Mazoni) com en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) es llencessin sense paracaigudes, com aquell qui diu, davant una proposta inusual en el món musical, que servia i serveix per apropar encara més  l’art musical a públic i amants de la música.

Així doncs, només queda aplaudir iniciatives com aquesta. Iniciatives que activistes culturals com Joan Gener sota l’aixopluc d’equipaments públics com la Sala NauB1 proporcionen als amants de la cultura. Toca encoratjar-los a seguir, sense filtres i sense embuts, fomentant petites tertúlies culturals de proximitat. Intentarem seguir-les de ben a prop.

Notícia de VOTV

Cara B #1 (Gener 2017)

Doncs ja ho tenim aquí. Ja tenim llesta la primera llista de la nova etapa del Cara B. Avui, amb tota la il·lusió del món, us podem mostrar quina és la nostra selecció musical per aquest mes de gener de 2017. Aquesta “playlist” o les que vindran les podreu trobar aquí mateix o també les podreu buscar en el nostre compte que tenim a Spotify.

Com ja hem comentat en algun post anterior, les nostres llistes mensuals, estaran farcides principalment novetats discogràfiques o de noves propostes musicals que tinguem ganes de compartir. Però també rebuscarem en moltes discografies de bandes i artistes singulars per treure’n relíquies musicals que tot i que no siguin cap novetat, volem reescoltar-les. A la vegada en aquesta selecció musical hi trobareu alguna proposta que fuig del terreny nacional. Esperem que totes i cadascuna de les cançons us satisfacin. Seran al voltant de 60 minuts musicals per xalar de valent.

Comencem doncs amb la selecció d’aquest Cara B #1 que pertany a aquest mes. Hem fet una tria plural i transversal. Una tria plegada de grates sorpreses. Aquí la teniu:

Més informació aquí:

Continua llegint

Cara B versió 2.0.

Com alguns sabreu,Logo Cara B “Cara B” era un programa de ràdio que posteriorment va esdevenir una secció del magazine matinal de Ràdio Granollers, que jo mateix realitzava en aquesta emisora local. Aquest petit programa musical tenia per objectiu difondre i promocionar tot de propostes musicals singulars del nostre país. Aquesta temporada, i fruit sobretot del poc temps que tinc per realitzar aquest programa en condicions, “Cara B” no s’ha pogut tornar a escoltar a Ràdio Granollers, com alguns ja heu pogut notar. Però com que encara tinc dins meu, cert esperit de divulgador cultural i sobretot musical, he decidit que l’espai “Cara B” muti i es transformi en un “Cara B versió 2.0”, un espai virtual si voleu, però a la vegada real. Una proposta que herederà la mateixa filosofia amb el qual “Cara B” va ser creat. Cada mes intentaré difondre una llista musical que entomi aquests ànims divulgadors i promocionals. Intentaré difondre noves propostes, nous discs i noves bandes que sobretot es generin en aquest país nostre, així com pregonaré àlbums o artistes que cregui singulars. A més, en aquest nou “Cara B versió 2.0” hi posaré algun accent musical internacional. La secció mensual del “Cara B versió 2.0” es podrà gaudir en aquest portal, i hi trobareu una llista musical de les propostes seleccionades via Spotify o alguna altra xarxa musical, tot adjuntant-li un petit post a tall de comentari crític sobre les seleccions escollides.

Així doncs, avisats quedeu. Properament podreu gaudir de la primera selecció, la d’aquest gener de 2017.

Estigueu atents!

Resum temporada 2016

Ara que ja hem començat un any nou, el 2017, m’atreveixo a escriure quatre línies sobre com ha trasncorregut aquest darrer 2016 a nivell casteller.

La collita castellera d’aquest passat 2016, ha estat espectacular. El repertori de gammes extra i diades de pitet realitzades pels Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls o els Castellers de Vilafranca, han marcat la temporada d’enguany. Quedar-nos només, o ressaltar únicament un moment d’aquesta temporada passada, seria un flac favor al moment casteller global que estem vivint. Tres colles que han mostrat el bo i i millor de les seves possibilitats, tres formacions que han posat de manifest l’excel·lent estat de forma que han viscut aquest passat 2016 i tres colles per exhibir a la vegada tres maneres de viure els castells. Un 2016 amb tres punts i a part: El concurs de Castells de Tarragona, la Diada de Santa Úrsula i la Diada dels Minyons de Terrassa. Tres moments per a la història, que demanen aturar-se per valorar la feina feta i sobretot per aplaudir la trajectòria de les tres formacions castellers. Tot plegat de traca i mocador.

Però és que aquest passat. 2016 no només ha existit el malva, el rosat o el verd. També hi hagut eufòria al Cós del Bou, amb una Colla Jove dels Xiquets de Tarragona que ha tocat l’Olimp tot graduant-se, amb tot mereixement, com a colla de 10, descarregant enguany i per primer cop a la seva història el 3 de 10 amb folre i manilles al Vendrell.

També hi ha hagut eufòria a Cal Borinot, ja que els Castellers de Sants no només han confirmat la seva categoria de colla de gamma extra, descarregant castells com el 2 de 9 folre i manilles o el pilar de 8 amb folre i manilles, sinó que a més han fet un pas més descarregant el 5 de 9 amb folre. Contents, també estan els Capgrossos per recuperar el 2 de 9 amb folre i manilles i ampliar ventall amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre, aquest dos darrers només carregats.

Colla Joves dels Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona, han patit un 2016 molt irregular i ara mateix els esperen temps de debats interns per encarrilar positivament el 2017. Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus han firmat un 2016 de manteniment de la gamma de 9, que ja molts firmarien. Els Nens del Vendrell per la seva banda manetenen el 3 de 9 amb folre com a castell punta. En canvi, els Castellers de Sabadell han tingut problemes per assolir castells de 9, però a darrere hora han pogut descarregar el 3 de 9 amb folre. Caldrà picar més pedra a l’assaig per part dels Saballuts.

Els Xicots de Vilafranca aquesta darrera temporada han fet un pas més, no només pel que fa a castells de 9 (assolint per primer cop el 4 de 9 amb folre (c)), sinó també fent-se amb el primer lloc en la jornada de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. Per altra banda la gran novetat o el punt de mira mediàtic se l’emporten els Xiquets de Hangzhou i la seva actuació al Concurs de Castells.

I pel que fa a les colles de vuit pisos, dos noms: Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat, ambdues colles fent temporades històriques, i els de Salt portant a plaça i intentant sense èxit el seu primer castell de nou. Ampli repertori de castells de la gamma de vuit per ambdues colles, 5 de 8, 7 de 8, 2d8f, … Només queda felicitar-los per la temporada realitzada.

Una menció especial també pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, assolint amb regularitat la gamma bàsica de vuit i posant la cirereta a la seva magnífica temporada amb l’espedat de 7 pisos.

Els Xics de Granollers fan història carregant per primer cop el 7 de 8 i descarregant una temporada més el 2 de 8 amb folre, però la seva irregularitat els passa massa factura i aquest passat 2016 no han pogut assolir castells bàsics de vuit com el 3 de 8.

Així doncs, toca reposar i qui sap si repensar-se, sobretot aquelles formacions que s’han quedat amb els deures a mig fer. Toca esperar i sobretot toca desitjar que aquest 2017 el nivell global del món casteller no tingui aturador, sabent del cert que tal vegada aquest creixement global tingui algun dia potser, i sense desitjar-lo, un punt i final.