Resum temporada 2016

Ara que ja hem començat un any nou, el 2017, m’atreveixo a escriure quatre línies sobre com ha trasncorregut aquest darrer 2016 a nivell casteller.

La collita castellera d’aquest passat 2016, ha estat espectacular. El repertori de gammes extra i diades de pitet realitzades pels Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls o els Castellers de Vilafranca, han marcat la temporada d’enguany. Quedar-nos només, o ressaltar únicament un moment d’aquesta temporada passada, seria un flac favor al moment casteller global que estem vivint. Tres colles que han mostrat el bo i i millor de les seves possibilitats, tres formacions que han posat de manifest l’excel·lent estat de forma que han viscut aquest passat 2016 i tres colles per exhibir a la vegada tres maneres de viure els castells. Un 2016 amb tres punts i a part: El concurs de Castells de Tarragona, la Diada de Santa Úrsula i la Diada dels Minyons de Terrassa. Tres moments per a la història, que demanen aturar-se per valorar la feina feta i sobretot per aplaudir la trajectòria de les tres formacions castellers. Tot plegat de traca i mocador.

Però és que aquest passat. 2016 no només ha existit el malva, el rosat o el verd. També hi hagut eufòria al Cós del Bou, amb una Colla Jove dels Xiquets de Tarragona que ha tocat l’Olimp tot graduant-se, amb tot mereixement, com a colla de 10, descarregant enguany i per primer cop a la seva història el 3 de 10 amb folre i manilles al Vendrell.

També hi ha hagut eufòria a Cal Borinot, ja que els Castellers de Sants no només han confirmat la seva categoria de colla de gamma extra, descarregant castells com el 2 de 9 folre i manilles o el pilar de 8 amb folre i manilles, sinó que a més han fet un pas més descarregant el 5 de 9 amb folre. Contents, també estan els Capgrossos per recuperar el 2 de 9 amb folre i manilles i ampliar ventall amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre, aquest dos darrers només carregats.

Colla Joves dels Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona, han patit un 2016 molt irregular i ara mateix els esperen temps de debats interns per encarrilar positivament el 2017. Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia i Xiquets de Reus han firmat un 2016 de manteniment de la gamma de 9, que ja molts firmarien. Els Nens del Vendrell per la seva banda manetenen el 3 de 9 amb folre com a castell punta. En canvi, els Castellers de Sabadell han tingut problemes per assolir castells de 9, però a darrere hora han pogut descarregar el 3 de 9 amb folre. Caldrà picar més pedra a l’assaig per part dels Saballuts.

Els Xicots de Vilafranca aquesta darrera temporada han fet un pas més, no només pel que fa a castells de 9 (assolint per primer cop el 4 de 9 amb folre (c)), sinó també fent-se amb el primer lloc en la jornada de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. Per altra banda la gran novetat o el punt de mira mediàtic se l’emporten els Xiquets de Hangzhou i la seva actuació al Concurs de Castells.

I pel que fa a les colles de vuit pisos, dos noms: Marrecs de Salt i Castellers de Sant Cugat, ambdues colles fent temporades històriques, i els de Salt portant a plaça i intentant sense èxit el seu primer castell de nou. Ampli repertori de castells de la gamma de vuit per ambdues colles, 5 de 8, 7 de 8, 2d8f, … Només queda felicitar-los per la temporada realitzada.

Una menció especial també pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, assolint amb regularitat la gamma bàsica de vuit i posant la cirereta a la seva magnífica temporada amb l’espedat de 7 pisos.

Els Xics de Granollers fan història carregant per primer cop el 7 de 8 i descarregant una temporada més el 2 de 8 amb folre, però la seva irregularitat els passa massa factura i aquest passat 2016 no han pogut assolir castells bàsics de vuit com el 3 de 8.

Així doncs, toca reposar i qui sap si repensar-se, sobretot aquelles formacions que s’han quedat amb els deures a mig fer. Toca esperar i sobretot toca desitjar que aquest 2017 el nivell global del món casteller no tingui aturador, sabent del cert que tal vegada aquest creixement global tingui algun dia potser, i sense desitjar-lo, un punt i final.

Anuncis

Que no ho aturi ningú!

img_0404Avui més reposadament i sense l’adrenalina d’aquest passat diumenge, m’atreveixo a escriure quatre línies no només sobre l’actuació d’aquest diumenge sinó també sobre aquests darrers cinc anys dels Xics de Granollers.

Està clar que han estat cinc anys que retindré en la memòria molt de temps. La meva implicació ha estat absoluta, i m’he buidat per la colla. Ara em toca agafar aire i energia per continuar gaudint dels castells i de la colla des d’un altra mirada. Cinc anys de patiments, però també de moltes alegries. Uns anys on la gestió del capital humà de la colla ha estat cabdal i unes temporades on he aprés a gestionar tant la pròpia frustració com la col·lectiva. No us enganyaré que algun dia vessaven llàgrimes de tristesa pel meus ulls. Però aquestes també molts cops, s’han pogut eixugar assolint reptes col·lectius. Han estat cinc anys on m’he transformat com a persona i han marcat el meu demà personal, però sobretot cinc anys que perseguien l’objectiu de transformar un col·lectiu.

Cinc anys on els Xics de Granollers ens hem consolidat dins de les colles de vuit pisos. Descarregant un munt de castells de vuit. Batallant moltes d’aquestes darreres temporades amb el nostre, fins aquest passat diumenge, límit tècnic i mental, el 2 de 8 amb folre. Lluitant col·lectivament davant un castell que ens autoexigeix més del què ens pensem. Ara bé, aquest passat diumenge ens hem demostrat que el pas endavant que els Xics anhelem, és i ha de ser col·lectiu, i que sense l’empenta de tots no som ningú. Ara cal sobretot, forjar un salt qualitatiu endavant a nivell mental. Hem d’esdevenir una colla mentalment forta i sobretot ambiciosa, perquè el dia que perdem l’ambició, l’autosuperació, la fam, el “no en tinc prou, en vull més”, perdrem un valuós tresor, el motor de creixement de la colla. No ens podem conformar en el present. El que vam fer aquest diumenge no ha de ser el nostre sostre tècnic. Estic content per l’èxit d’aquest diumenge, pel nostre primer 7 de 8 carregat, i per la seva repercussió. Cada dia que passa, la fita, pren més valor. Però no vull que això esdevingui cap punt i final, ni tant sols un punt i seguit. Vull més, molt més que un 7 de 8, perquè crec que ens hem demostrat darrerament que podem esdevenir una colla que aspiri a més.

Sí, és cert, alguns deixem, les capes més altes de la direcció de la colla, però no crec en lideratges eterns, ni en les figures messianístiques. Crec més en les potencialitats i la força d’un col·lectiu quan aquest està unit i parla a plaça sense embuts. Que aquesta energia que ens remou i ens empeny cap amunt no l’aturi ningú. Siguem més autoexigents, siguem més autocrítics si ho desitgeu, però sentim-nos orgullosos d’aquesta força i empenta coral.

Ahir, avui i sempre, amunt Xics de Granollers!

Resum temporada 2015

IMG_5784 29405-1831964-12_10_07_Concurs_diumenge_313_Ara que ja enfilem els darrers dies d’aquest any 2015 i ara que moltes colles castelleres resten descansant, faré un breu i petit resum de la temporada castellera d’enguany.

Enguany la temporada ha estat excelsa no només per les fites assolides per moltes colles castelleres sinó també perquè el nivell del fet casteller continua augmentant any rere any a nivell global. Aquest 2015 no ha estat un any de calma precisament, sinó ans al contrari, ha estat un any de certa agitació castellera. Anem per parts. Dins del què podríem denominar colles de gamma extra, les distàncies entre les colles més punteres s’han escurçat i el nivell mostrat tant pels Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat colossal. Els verds acostumats a certa superioritat en les darreres temporades han vist com malves i rosats han apretat de valent i han augmentat significativament el seu nivell tècnic. Les tres han fet història enguany i pertant és lògic pensar que l’Olimp casteller ja no és únicament verd.

Pel que fa a la resta del club selecte de la gamma extra, esmentar la consolidació en aquest grup de colles com Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants que han assolit els objectius marcats, que no són pas fàcils. Per una altra banda, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i Colla Joves Xiquets de Valls han tingut una temporada amb alts i baixos, però ambdues colles per un futur proper, hauran de demostrar la lliçó apresa aquest 2015. Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona segueixen en el club, uns amb esprint final i entrant de puntetes i els altres amb ganes de demostrar galons i feina més enllà del 9d8.

Pel que fa a les colles de 9, les colles que apunten maneres no només per resultats sinó per la seva dinàmica positiva són els Castellers de Sabadell i els nouvinguts al club, els Nens del Vendrell. Els de verd aglutinant en una mateixa diada 3d9f i 4d9f, fent un pas més no només en la consolidació del 3d9f sinó afegint un èxit més el 4d9f. Els vermells han demostrat un domini espectacular en la classe alta de castells de 8 i assentant el primer castell de 9 de la seva història. Els Castellers de la Vila de Gràcia, consoliden galons de 9, amb regularitat i ofici, i això té el seu mèrit. Mantenir nivell no és pas cap cosa dolenta. En el club de les colles de 9 també hi treu cap els Xicots de Vilafranca, que caldrà seguir de prop aquest proper 2016. Xiquets de Reus manté nivell d’altres temporades i aconsegueix la fita de carregar el 4d9f. La tripleta màgica, tota descarregada serà l’objectiu imminent dels avellana.

I pel que fa a les colles de 8, al meu entendre, la temporada dels Marrecs de Salt ha estat envejable. El pas cap als castells de gamma alta de 8 l’han fet amb fermesa. El repte titànic d’afrontar els 9 pisos, ja en sí mateix, serà un gaudi pels de Salt. Cal esmentar també els Castellers de Sant Cugat, amb el seu primer 5d8 i pilar de 6 de la seva història. Els vallesans enguany no han pogut fer regularment el 2d8f, però les seves cireretes finals els deixen amb sentiment merescut d’eufòria. En un altre esglaó, a poca distància, però una mica per sota, hi ha els Xics de Granollers, els Sagals d’Osona i els Moixiganguers d’Igualada. Les tres mantenen el nivell dels darrers anys, cosa gens fàcil. Els granes aconsegueixen descarregar el 2d8f a casa, però tenen deures pendents amb el 5d8. La mala dinàmica del tram final amb el 3d8 no els ha ajudat gaire. Els de taronja acaben contents amb una tripleta carregada (amb 2d8f carregat) i amb un senyor espadat de 6 pisos. Poc regulars enguany amb castells de 8, han sabut treure suc en els moments oportuns. I els liles, continuen amb un cert domini sobre el 2d8f, domini que no poden demostrar amb el 3d8. Amb tot, les tres colles han de trobar la tecla que els permeti regularitzar la tripleta de 8, per fer un pas endavant aquest proper 2016. Per últim i no per això menys important, el final de temporada imparable dels Castellers del Poble Sec i l’estiu pletòric dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, assolint ambdues colles, ajuntar 4d8, 3d8 i 2d7 per primer cop en la seva història, els han permès graduar-se com a clàssics de 8.

Ara doncs toca descansar, toca recarregar piles i toca pensar com afrontar amb la màxima il·lusió aquest 2016. Aquí restarem amb moltes ganes de castells i amb una certa impaciència per què engegui la propera temporada castellera.

L’altra cara de l’èxit casteller.

576_1360177130castells-david-oliete-IPA-AwardsEl món casteller està de moda. Aquests darrers anys, aquestes últimes temporades hem assistit a un auge tant de les formacions més històriques del panorama casteller com d’altres formacions castelleres més novelles. Ha estat un esclat tant a nivell d’evolució tècnica, perquè en definitiva els grans castells requereixen exigència tècnica, com a nivell d’augment de massa social en les colles castelleres, ja que aquesta revolució castellera ha passat i passa per l’increment del nombre de castellers.

El creixement casteller requereix de dos elements, alt nivell de tecnificació castellera i elevat gruix de camises. Molt sovint els mitjans especialitzats en temàtica castellera i el públic en general, han optat per informar i debatre sobre el primer element, l’evolució tècnica que han realitzat algunes colles castelleres, analitzant metodologies d’assaig, descobrint noves formes de lideratge tècnic, etc. Però al meu entendre, pocs articles s’han escrit sobre el segon element, l’esclat social i sobre quines iniciatives han realitzat les colles castelleres per créixer socialment, requisit “sine qua non” per optar a fer grans castell.

És evident que els dos elements són igual de necessaris per l’objectiu global de créixer com a colla. Ara bé, les colles que han passat de nivell bàsic de 8 a fer castells de 9, o les colles històriques que han passat de fer pocs gammes extres a fer-ne un número elevat cada temporada, sabem què han fet a nivell d’entitat? quines són les altres claus de l’èxit, aquelles inventives poc mediàtiques però altament necessàries per l’objectiu? On és la cara B de l’èxit de determinades colles castelleres? El mèrit d’aquesta revolució castellera també rau en l’anàlisi d’aquestes dinàmiques socials.

Rascant en l’ADN d’algunes entitats castelleres, cercant en les xarxes socials de les colles més actives o compartint coneixements ja sigui a plaça o en jornades de tarannà social, podrem esbrinar-ne els ingredients. En definitiva podrem trobar l’altra clau de l’èxit.

Molt s’ha plagiat, en el bon sentit de la paraula, en el món casteller, per tal que els assajos gaudeixin de més camises. Molt també, s’està debatent (Revista Castells) i fins i tot innovant, per tal que a les diades castelleres hi hagi més públic (Ajuntament de Tarragona). Tot el món casteller aprofundeix en aquest aspecte important però a voltes, amb menys repercussió.

Cal conèixer doncs, el territori, cal conèixer la realitat que envolta aquest territori i cal nodrir-nos sobre la realitat de la societat civil i del teixit associatiu d’aquest, per poder extreure’n les claus del possible creixement social casteller.

La recepta única i màgica per a tothom no existeix, però sense paciència, sense saber fer i sense generar il·lusió, poc es pot créixer. La por a l’estacament sempre ha existit, potser tal vegada, la solució estarà en fer quelcom diferent al que sempre s’ha fet, i que no s’havia fet, precisament per por.

El món casteller està de moda, traiem suc d’això i sobretot, sapiguem-ho aprofitar.

20 anys de Xics, 20 anys de castells a Granollers.

09b90-4de8_xics_diada

Foto: Toni Torrillas

Aquest passat diumenge, els Xics de Granollers han tornat a coronar un castell de vuit, el quatre de vuit. Un castell que és el segell identificador de la colla vallesana. El carro gros, com se’l coneix en el món casteller, és el castell de vuit més repetit pels de la camisa grana, 50 cops l’han descarregat i uns altres 7 només l’han carregat. L’anècdota d’enguany, és que aquest 4 de 8 carregat en la XXa Diada dels Xics, per culpa de la meteorologia grisa d’aquest passat 13 de novembre, es va assolir al Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Troca.

Aquest any els Xics estan d’aniversari, vint anys de castells a la ciutat i també a la comarca, vint anys portant el nom de la ciutat arreu del país i també per altres contrades veïnes. Vint anys de moltes efemèrides, com el dos de vuit amb folre descarregat el 3 d’octubre de 1999 a la Roca del Vallès. Vint anys plens d’emocions, vivències i experiències, on Granollers i la plaça de la Porxada sempre hi han tingut un protagonisme evident. En definitiva vint anys de fet casteller en una ciutat de poca tradició castellera.

Des d’aquell 1991, Granollers gaudeix d’una colla amb una activitat castellera i social contínua. Granollers i comarca frueixen d’una colla castellera que, des d’aquell 12 de novembre de 1995, quan es va carregar el primer quatre de vuit dels granes, sovinteja de forma més o menys regular els castells de vuit. En definitiva vint anys per recordar el passat, però també vint anys per emprendre un nou repte, el repte ja no és la consolidació, sinó l’autosuperació castellera i social d’aquesta.

Felicitats Xics, per aquests 20 anys i per aquest darrer 4 de 8.

Article publicat a Ràdio Granollers.