“Ciutat Morta”, tot un Efecte Streisand.

Aquest passat dissabte a la nit es va projectar el documental “Ciutat Morta” per televisió de Catalunya, més concretament pel Canal 33. Un documental que va generar, sobretot per les xarxes social, una gran expectativa.

Aquesta projecció de “Ciutat Morta” pel Canal 33, va ser acompanyada de molta polèmica, sobretot per l’intent de censurar-ne la difusió per la televisió pública. Un jutjat, hores abans de la seva emissió obligava a retallar-ne cinc minuts. Aquests intents de prohibició no van assolir els seus objectius, ben al contrari, va generar-se el que es coneix com Efecte Streisand i de rebot el nivell d’audiència més alt de la història del Canal 33.

Dissabte passat, no hagués estat de menys que el Canal 33 abans de la projecció d’aquest documental hagués informat que part d’aquest estava censurat per ordre judicial. Hagués estat un exemple de transparència que molt sovint la societat reclama i hagués estat un punt a favor de la mateixa Televisió de Catalunya.

El documental dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, posa el dit a la llaga en molts aspectes foscos del sistema policial, judicial i polític a casa nostra. La indignació a la xarxa era quasi proporcional a la demagogia política que corria per les xarxes socials. Un film llarg, pel meu gust, però colpidor, directe i sense embuts que aconsegueix al meu entendre, el seu objectiu, denunciar males praxis, però sobretot denunciar la inexistència de sistemes de control per a les forces de seguretat i pel poder judicial. En definitiva posa de manifest els errors d’aquest sistema, i també el dolor que causen aquests errors de sistema a les persones.

Documental que alimenta la indignació i certament el rebuig cap a aquest sistema de govern però sobretot de poder. 120 minuts que enganxen i conviden a una reflexió política seriosa i també serena. Les xarxes social i en especial Twitter amb “hastags” com #CiutatMorta #TotCiutatMorta o #CiutatMorta33 són un exemple del bullici dialèctic que va generar.

Amb films com “Cuitat Morta”, la cultura no només genera espais de debat interessants sinó també són camí d’esperança per a generar canvis socials.

Fusió altament nostrada

Anit es tornaren a aplegar a dalt d’un escenari, en Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Ho van fer al Teatre Kursaal de Manresa en motiu de la 14a Fira Mediterrània. L’espectacle musical, que es va estrenar aquesta primavera al Petit Palau, aglutina en un mateix recital cançó i cobla.

La funció d’ahir, la segona que interpretaven el cantautor solsoní i la cobla barcelonina, va posar de manifest una relació artística estreta entre ambdós protagonistes. Un recital que proposava un duel musical entre la veu d’en Roger Mas i la sonoritat de la Cobla Sant Jordi. Una funció de distingida qualitat, on la potència vocal del cantautor vestia les melodies de la tenora, fiscorn i companyia.

El concert d’anit, es notava treballat i cuidat en quant a repertori i arranjaments, aquests últims realitzats per en Xavier Guitó, pianista i mà dreta musical d’en Roger Mas. El de Solsona va vestir la funció amb cançons dels seus treballs discogràfics, sobretot de les Cançons Tel·lúriques i del Mística Domèstica, amb alguns nous temes i amb adaptacions i versions d’artistes d’altres cultures properes. D’aquesta manera, es va poder contemplar com en Roger Mas, cantava cançons en gallec, italià, francès, eusquera i castellà. Els moments àlgids d’aquestes es van viure quan van interpretar “L’aigle noir,” de Barbara i la “Santa espina” El cantautor dóna un nou pas endavant en la seva proposta artística, un pas arriscat, però ferm.

Així doncs, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van oferir un concert que caminava entre la cançó indispensable i la sonoritat més nostrada. Una funció profunda en quant a veu i cadència. Un recital sensacional que obre les portes a més col·laboracions entre ambdues formacions. Una ja és coneguda, el futur recital a l’Auditori de Barcelona, l’altra podria ser dins d’uns estudis de gravació. Alguns esperem que aquesta fusió altament nostrada pugui tenir el seu treball discogràfic. Bé, de fet, més que esperar-ho, ho desitgem.

Altres paraules interessants:

Donat Putx
Cobla Sant Jordi

Enderrock

Pau Corcelles

La programació necessària

Foto: Recital “La Cançó Necessària” CCA2011

Ja són quatre anys de cants i autors. Un grapat de concerts i recitals ben distints, una varietat d’artistes musicals que han passat per Granollers i un públic cada cop més fidelitzat amb el cicle de cançó. Granollers en aquests quatre anys, ha vist passar diferents virtuosos de la lletra i la melodia; Pau Riba, Sanjosex, Jaume Pla (Mazoni), Le petit Ramon, Maria Coma, La Iaia, El petit de cal Eril, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos o Eduard Canimas per citar-ne alguns. Un esforç per elaborar una programació acurada i afinada on, any rere any, alguns artistes locals també han tingut la seva presència necessària. Un festival que aposta no només per la qualitat artística sinó també pel contingut. Mostra d’això ha estat la producció del darrer espectacle que va concloure la quarta edició del Cicle de Cants i Autors, “La Cançó Necessària”.

“La Cançó Necessària” ha significat portar a dalt de l’escenari la renovació generacional de la cançó protesta dels Països Catalans. <!– @page { margin: 2cm } P { mCC Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Andreu Valor, Josep Romeu i Jordi Montañez van escenificar aquesta “Cançó Necessària”. Una generació que representa la descendència directa dels Raimons, Ovidis, Llachs i Pi de la Serra. Una generació jove, que no ha patit una dictadura, però que carrega amb el pes de moltes altres injustícies socials i nacionals. És just i necessari aplaudir obertament la valentia d’aquesta generació, així com la gent que aposta per aquest tipus de producció cultural.

El Cicle de Cants i Autors que organitza cada any el Casal Popular l’Esquerda, amb la col·laboració d’altres estaments, s’ha col·locat i afermat en el mapa dels festivals musicals de la comarca i del país. Un cicle d’aquestes dimensions, com molt bé apunta l’article de Esteve Plantada, representa una programació necessària a la ciutat, no només per reivindicar la capitalitat cultural d’aquesta, sinó per esdevenir un contrapunt de distingida qualitat (oferta per la societat civil) que posa de manifest certes mancances de l’administració pública en aquest àmbit.

Ara toca esperar 365 dies més per poder tornar a gaudir de la cançó catalana amb totes les seves lletres. La propera edició serà la del cinquè aniversari, una data prou significativa, com per esperonar als organitzadors a celebrar-ho amb una gran festa. Una festa on el protagonisme el prengui, la música del nostre país, com no podria ser d’altra manera.

Article publicat a Ràdio Granollers

La poesia oral improvisada

Avui us deixo en aquest espai, un apunt sobre un projecte cultural i educatiu dut a terme entre diferents centre educatius dels Països Catalans. Espero que sigui del vostre interès i que us agradi.

“Patrimoni cultural: La poesia oral improvisada és un projecte que agrupa quatres centre de secundària: l’IES L’OM de Picassent, l’IES Torroella de Montgrí (Catalunya), l’extensió de Maella de l’IES de Casp (Aragó) i l’IES Sineu de Mallorca, el qual també actua com a coordinador del projecte. El projecte compta amb el suport del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l’Estat) del Ministeri d’Educació.

En aquest cas, quatre instituts de secundària (de la Comunitat Valenciana, de Catalunya, d’Aragó i de les Illes Balears) hem planificant – durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012- la recerca i l’intercanvi d’experiències al voltant de la tradició de la poesia oral improvisada en el context geogràfic i cultural de cada Centre, concretats em quatre encontres en cada institut en l’ordre que s’esmenten en aquesta introducció.

És el cas també que la llengua catalana fa de vincle d’unió i d’interrelació del projecte, perquè és la llengua pròpia de les comarques on es troben ubicats els instituts, de manera que aquest serveix de retruc per a promoure l’ús de la llengua a través de contactes interterritorials importants entre els joves de tots els centres.”

Extret del portal wiki “Poesia oral improvisada”

Aquí us adjunto un audiovisual explicatiu del projecte cultural: La poesia oral improvisada. Molt recomanable la seva audició.

1r Encontre a Picassent (1a part)
1r Encontre a Picassent (2a part)
1r Encontre a Picassent (3a part) 

La Cançó Necessària, tanca la 4a edició del CCA

Cesk Freixas, Pau Alabajos, Andreu Valor, Jordi Montañez, Meritxell Gené i Josep Romeu tanquen aquest dissabte 29 d’octubre el Cicle de Cants i Autors (CCA) de Granollers. Sota el lema de la Cançó Necessària el C.P. l’Esquerda tanca la quarta edició d’aquest festival de música nostrada.

Aquest proper dissabte, de ben segur, a la Casa de Cultura de Sant Francesc es podrà presenciar una vetllada inèdita. Una nit que permetrà evidenciar el bon moment de la cançó protesta dels Països Catalans.

L’organització del CCA va decidir crear una nit única, la Cançó Necessària, un espectacle de producció pròpia. Després de quatre anys amb les orelles posades a la cançó d’autor catalana contemporània i atents a les noves propostes, l’organització va pensar en fer evident que la cançó protesta catalana, malgrat el trencament que hi va haver amb l’arribada de la democràcia, és ben viva. No només viva, sinó actualitzada i amb molt futur.

Aquests cantautors són part important i activa de la renovació i el futur de la cançó catalana compromesa. Hereus directes d’aquells que cridaven contra un règim dictatorial i per la llibertat del poble. I són ells els qui canten contra les injustícies del sistema capitalista, les buidors d’una democràcia dèbil i l’opressió nacional que viuen els Països Catalans. Són les veus de la consciència, són els acords que ens porten a camins de llibertat.

El format de la nit serà sorpresa. Però una cosa és segura, serà una nit inèdita, única, emocionant i plena de compromís, amor, tendresa, futur i lluita.

El Cicle de Cants i Autors, impulsat per l’Esquerda, posarà escenari, llums, so i teló al present i futur de la cançó protesta catalana.

+ info: www.cantsiautors.cat